Skip to content

“Volem la mesa tretze d’habitatge”

Un article d'opinió de Cristina Gómez, diputada d’Unides Podem

Cristina Gómez Estévez.
Cristina Gómez Estévez.

El passat mes de maig, la Presidenta Prohens va convocar a tots els Grups Parlamentaris, Universitat, Sindicats, Patronals, Fòrum de la Societat Civil, GOB i Federació d’Associació de Veïns, entre d’altres, a l’anunci que s’obria a tothom la possibilitat de participar al Pacte per la Sostenibilitat de les Illes Balears.

L’anunci del PPacte va ser sobtat, i és important recordar el context, perquè estaven convocades mobilitzacions ciutadanes contra la massificació turística, seguint l’estela de les produïdes a les Illes Canàries. Funcionant com a espurna, el vídeo de convocatòria d’una entitat local de Sencelles, el Banc de Temps, es va fer viral, denunciant que tota Mallorca està en venda (a compradors forans de major poder adquisitiu), mentre la població resident a Mallorca viu en situació permanent d’emergència habitacional.

La manifestació, com era d’esperar, va ser massiva: més de 50.000 persones van sortir als carrers de Palma demanant un canvi de rumb. El mateix mes de juliol, a Palma es va celebrar el Congrés Social del Turisme, i a Eivissa i Menorca es van reproduir manifestacions i concentracions que també van mobilitzar a moltíssimes persones que continuaven reclamant solucions urgents a la massificació turística i la manca d’habitatge assequible.

La presidenta del Fòrum de la Societat Civil, Joana Maria Palou, va ser molt oportuna en el discurs d’obertura: “No és el mateix crear riquesa que crear rics.”

Vist que l’accés a un habitatge digne i assequible és el principal problema que afecta la ciutadania de Balears, fins al punt que és el principal factor d’empobriment, la sorpresa va ser màxima quan vam veure que no hi havia grup de treball d’habitatge, dotze grups de feina i cap d’ells d’habitatge!

La carestia de l’habitatge i la turistificació de les nostres illes són la doble cara d’una mateixa moneda: són impactes o externalitats negatives del monocultiu turístic, i és inexplicable que no s’hagi constituït una taula per debatre aquest problema i les seves causes, i especialment consensuar solucions. No pot ser que els responsables polítics del major problema d’aquestes illes —la Conselleria d’Habitatge— pensin que no han de formar part del Pacte per la Sostenibilitat. De fet, la coordinació del grup de benestar social en mans d’una Directora General d’Infància i Família deixa ben palès que no és el grup adequat per parlar de les causes de la inassequibilitat de l’habitatge a Balears. En tot cas, serà adequat per tractar col·lectius especialment vulnerables, afectats per desnonaments o sensellarisme crònic, però no per abordar les causes que exclouen el 81% de la nostra població. Aquesta situació és responsabilitat del mercat especulatiu (habitatge com a bé d’inversió i no d’ús), el lloguer turístic en habitatge (legal i il·legal) i la pressió de turistes fidelitzats d’alt poder adquisitiu que compren segones residències per a ells i els seus amics.

Que al govern de Marga Prohens i del PPacte, el problema de l’habitatge a Balears els importa zero, té altres indicis, com ara la seva passivitat davant el desallotjament massiu de famílies de Can’Rova (Eivissa) o el seu vot en contra (juntament amb el de Vox i del trànsfuga Cardona) a la PNL presentada per Unides Podem per posar a l’abast de la ciutadania de les nostres illes els 526 habitatges buits que estan al registre de grans tenidors. Segueixen al costat dels bancs i promotors; hi ha coses que no canvien.

I si no hi havia prou sospites sobre el vertader objectiu del PPacte (tenir-nos entretingudíssims), resulta que les principals normes dels darrers mesos, com ara el Decret d’Agilització i Racionalització Administrativa, amaguen l’amnistia en sòl rústic per a construccions il·legals, o la permissivitat de construir en zones inundables. A més, estan dins el forn noves lleis com la d’Habitatge, la d’Urbanisme o una nova Llei Agrària, i tot això ho està cuinant el Partit Popular d’esquena a la ciutadania.

No és el conegut joc de la Ramoneta, és el joc de la coneguda Margalideta (Prohens). Vagin de cara, Sres. i Srs. del Partit Popular, votin a favor de la PNL presentada per Unides Podem i convoquin ja la mesa tretze (habitatge) en el marc del Pacte per la Sostenibilitat.


Deja un comentario

Your email address will not be published.