En aquests darreres dies del mes d’octubre es compleixen dues fites d’un important significat democràtic: la primera, el dia 29, en record del naixement del moviment democràtic preautonòmic a les Illes Balears i la seva incidència en l’aprovació del Estatut d’Autonomia, tal com va establir la nostra llei de reconeixement i memòria democràtica de 2018; i, el dia 31, en record i homenatge a totes les víctimes del cop militar de juliol de 1936, la guerra civil i la dictadura franquista posterior, tal com s’estableix a la llei estatal de memòria democràtica que ara compleix dos anys de vigència.
Amnistia Internacional, organització que té com a finalitat primordial la defensa i promoció dels drets humans inherents a la dignitat de tot esser humà, vol contribuir amb la seva veu a mantenir viu el record del significat i la transcendència dels fets que han marcat la vida dels ciutadans d’aquestes illes, amb la convicció de que preservar la memòria col·lectiva ens enforteix com a poble i ens permet construir un futur mes just.
El coneixement del llarg camí des dels desastres de la guerra i la dictadura franquista, fins els restabliments dels valors democràtics reconeguts a la Constitució de 1978 i al Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, ha d’incloure necessàriament el reconeixement a totes aquelles persones que varen contribuir amb grans sacrificis, i que a vegades perderen la vida, a la recuperació de les llibertats socials i politiques.
Aquest reconeixement forma part de la deguda reparació a les víctimes que conforma el dret individual i col.lectiu a la memòria, entesa no sols com un sentiment d’evocació personal del passat, sinó com un acte de coneixement de la nostra historia i que constitueix un acte de justícia, perquè sense memòria de les injustícies no hi pot haver justícia.
Aquest dret, individual i col.lectiu a la memòria es tradueix al mateix temps en un deure moral i jurídic, en tant que obliga als Estats i a les Institucions Públiques, tant nacionals com internacionals; aquest deure jurídic s’emmarca dins l’àmbit del Dret Internacional dels drets humans i del dret internacional humanitari i configura l’obligació d’establir i mantenir polítiques públiques de memòria.
Va ser en aplicació d’aquest deure jurídic que el Parlament de les Illes Balears aprova la Llei 2/2018, de 13 d’abril, de memòria i reconeixement democràtics de les Illes Balears, llei que juntament amb la Llei 10/2016, per la recuperació de persones desaparegudes durant la guerra civil i el franquisme, garanteixen dins l’àmbit de les competències autonòmiques l’exercici dels drets a la veritat, a la justícia, a la reparació i a les garanties de no repetició. Les actuacions realitzades per les administracions públiques de les Illes Balears durant les legislatures 2015-2019 i 2019-2023, han estat elogiades tant per els professionals experts en la matèria (els Relators Especials de l’ONU son
un clar exemple), com per les associacions memorialistes, sense que, durant la seva aplicació, fos objecte de crítica per la ciutadania.
Aquesta Llei, condemna la dictadura franquista i rebutja qualsevol forma de totalitarisme, defensant una memòria col.lectiva centrada en els valors democràtics, posant de manifests que el drets humans i la veritat històrica son essencials per evitar la repetició de les greus violacions de drets humans. La derogació de la Llei de Memòria Democràtica, que es durà a terme a la nostra comunitat autonòmica si es aprovada per Parlament de les Illes Balears, suposa un retrocés en drets i llibertats que posa en perill els consensos que varen permetre la Transició de la dictadura franquista a un regim democràtic.
Es per això que Amnistia Internacional a les Illes Balears torna a fer pública la seva preocupació per la projectada derogació de la Llei de Memòria Democràtica. Com ja varem demanar per escrit al Govern Balear el passat mes de maig, i de conformitat amb el paré del Relator Especial de l’ONU sobre la promoció de la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició, així com el Grup de Treball sobre desaparicions forçoses o involuntàries i el Relator Especial de l’ONU sobre execucions extrajudicials sumaries i arbitraries, Amnistia Internacional Illes Balears demana, tant al Govern de les Illes Balears com al Parlament d’aquesta Comunitat Autònoma, que:
– Es garanteixi la preservació històrica de la memòria col·lectiva de greus violacions de drets humans comeses a Espanya durant la Guerra Civil i el franquisme, com a element essencial de la reparació a víctimes de greus violacions de drets humans i l’establiment de garanties de no repetició.
– Es reconegui i reti homenatge a totes aquelles persones que van patir, individualment o col·lectivament, dany físic, moral o psicològic, danys patrimonials, o menyscabament substancial dels seus drets fonamentals, com a conseqüència d’accions o omissions que constitueixin violacions de les normes internacionals de drets humans i del dret internacional humanitari durant el període que abasta el cop d’Estat de 18 de juliol de 1936, la posterior Guerra i la Dictadura, incloent-hi el transcorregut fins al final de la violència del període de la Transició.
– Es mantenguin i millorin les polítiques públiques de memòria democràtica que son essencials per preservar els drets humans i la dignitat de les víctimes, així com el dret a saber tan individual com col.lectiu.
