…i gener l’hereu “. Sense adonar-nos-en, l’any se’ns esfulla. Passen dies, setmanes i mesos., a tot drap. Sense temps d’assaborir prou un munt de vivències íntimes. Àdhuc, amb el dolor de deixar un munt de persones estimades pel camí. En algun cas són familiars. En d’altres, companys, amics i veïns. Sovint, a causa d’una traïdora malaltia. Tal vegada per culpa d”accident, patologia cardíaca o altres ensurts sobtats. Malgrat tot, tant se val la causa de l’òbit. La vida continua !
En aquest sentit, a més del refrany del títol, trobo eloqüent i aclaridor aquell que diu: “el desembre pren i no dóna “. En altres temes propers, “al desembre moltes coses es fan, però ja som a fi d’any / Si tot va a l’hora, al desembre i al gener, busca un bon recer”. Sobretot perquè “aquest mes és un vell que fa arrugar la pell”. L’esbombat canvi climàtic no impedeix que el fred actuï amb rigor. Sort, encara, que ha plogut prou !
Aquest mes ens roba colors. La baixada de temperatures amaga la bellesa de flors estiuenques i els tons ocres de la tardor. Les hores i l’embranzida de llum solar són bastant menys i d’una intensitat inferior. Tot plegat no fa altra cosa que privar-nos d’estones d’estada en terrasses de bars. No compartim amistats I companyonies als mateixos indrets. Anem més al cinema. Gaudim d’una pel·ícula més o menys interessant, però amb calefacció. Complement que també garanteixen les grans àrees comercials, on famílies senceres passen la tarda dels dissabtes. Practicant l”esport” nacional del consumisme esbojarrat associat al Black Friday, Nadal i Reis. El món a l’inrevés. “Vivir para ver“, que diria en Forges.
Paral·lelament, per art de màgia, ens deixem imbuir d’un sentimentalisme artificua., humanitari, teatral i forçat. Per una banda, sóc conscient que més d’un –i jo mateix– podrà pensar que sóc prou utòpic i somniatruites. Tinc el dret, però, a imaginar oníricament un final d’any diferent pel que fa a esquemes… Seria molt demanar que, durant els 12 mesos, fos igual ? En una mena de carta als Reis, em veig amb cor de demanar menys parafernàlia i més essència i fondària. Bescanviar percentatges de la nostra balança vital. Ho diu la cançó: “Estimats Reis d’Orient m’he portat malament. Un any més he tornat a fallar. Porteu-me carbó, que no he estat bo“.
