El pas del temps mai sembla el mateix. Els dies passen i al final any nou. Mil desitjos, per a canviar l’any. Mil oblidats a mitjan gener. Però enguany ho sento de manera diferent.
Enguany continuaré perseguint dos objectius de forma continuada. Dos que ja vaig començar enguany i que semblen més difícils en festes de Nadal. No sé si és una excusa o realment un permís per festes. Sigui com sigui seguir un objectiu a llarg termini és una cosa difícil. Però estic segur que pas a pas ho aconseguiré. No necessito velocitat sols constància i no oblidar els objectius. Així doncs, any nou vida nova.
Espero una vegada més poder tornar a ser exemple per a aquells que vulguin i demostrar que fins i tot sense totes les habilitats ni totes les forces es poden tornar a crear nous objectius adequats a la teva condició. Ser més realista i a poc a poc aconseguir-los, encara que a vegades facis petites pauses o excuses.Crec que tots podem permetre’ns un petit moment de pausa sempre que sapiguem reprendre el camí.
Així doncs, feliç any nou per a tots, espero els vostres objectius tinguin un pla, un camí a recórrer perquè pugueu aconseguir-los. I que la part que depèn de vosaltres es compleixi. Espero poder dir-vos que l’any que ve vaig aconseguir els meus. I així poder explicar-vos-els amb un enorme somriure. Aquesta vegada me’ls guardo per a mi fins a l’any que ve. Una forta abraçada per a vosaltres.
.- Aquest és un article de Juan Juncosa i AMIC per a Menorcaaldia
