Un a vegades no sap com, ni de quina manera, un dia, així sense més ni més, se sent inspirat. Tal qual t’hauria aparegut l’espurna de la vida. O simplement t’hauria tocat.
Sigui com sigui, sents una nova energia que, fins i tot per petita que sigui, la notes, la sents. Notes com ràpidament t’altera, notes com si aquesta energia creixés ràpidament, fins a arribar al seu zènit i produir-te una idea. Una meravellosa idea o no. O simplement és un nou camí a seguir.
El que està clar és que, per intentar-ho, no tens res a perdre a primera vista. Coneixes ja el que és triar un nou camí, les decepcions i els pensaments de deixar-lo. I, de totes maneres, et sents amb la intenció de caminar-lo.
L’endemà pots deixar-ho córrer tot i oblidar-te d’aquesta energia, d’aquesta guspira, d’aquesta felicitat que vas tornar a sentir. O pots agafar aquest camí i tornar a caminar, a gaudir i sofrir, a viure de nou.
Que senzilla és la vida, que simple és sentir de nou la crida. I és igual si ja no ets el d’abans ni tens aptituds, però sí actitud. Aprèn de nou a caminar, aprèn tot de nou i, si et serveix, aprofita les experiències viscudes. Si no, no importa.
Puc assegurar-te que no hi ha res millor que la sort de tornar a aprendre de manera diferent el que ja coneixies o aprendre de nou. Inicia el camí, no deixis que mori el que ja va néixer en tu de manera natural i espontània. Bon viatge!!!
