Fent un rodolí, la gent “bogeja“. Ací és on arribo a pensar que l’expressió del títol pren plena volada. Gairebé ningú no gosa explicar el sentit d’aquest verb. No se’ns escapa, tanmateix, que l’oratge d’aquest mes sol ésser peculiar. Quan resta un sol mes per cloure l’hivern, pensem quin clima tindrem. Ja olorem primavera i “pel març, ja és jornalàs“. Els dies són més llargs. “A mig mes, el sol ja fa ombra i canta l’alosa“. En el darrer cap de setmana, tindrà lloc un “invent” que mai no he entès: el canvi d’horari solar. Sempre he malpensat que “ens donen gat per llebre”. De ben segur que algú hi va bé.
Cercant un perfil optimista, també tibo d’adagis: “Bon any no seria, si març no hi havia”. A mi mateix, em plau fer-li aquesta publicitat al “meu” mes. Dic això perquè hi vaig néixer. Essent escèptic envers la qüestió dels horòscops, convinc que no deixa de mostrar-nos un perfil peculiar i llampant.
“Al març i a l’abril, cada dia se’n fan mil”… Així doncs, que cadascú hi posi el seu toc personal i en tregui un somni al respecte. Fent per afegir-hi un poliment moralista, “el març sempre és quaresmat”. Ja atalaiem la Pasqua, les mones, els palmons i la roba més lleugera. L’estat anímic s’engresca progressivament. Tot ens convida a mostrar un to més joliu. En una vessant més distesa, ens espera una època de forta complexitat climàtica. Les al·lèrgies i altres espècimens em recorden un refrany més: “març, pigues i barbs“. O bé, “gener gelat, febrer amarat, març ventós, abril aigualós, maig humit, vet ací un pagès“. No s’estilen calendaris d’aquests. Malgrat tot, els camperols solen tenir més raó que un sant. Ara per ara, aviat tanquem el segon mes de l’any. Mentrestant, “bufa febrer… i març és al darrere”.
