El passat dimarts 4 de març es va realitzar, a l’Ateneu de Maó, la projecció d’un documental i una xerrada amb posterior col·loqui, acte organitzat per les entitats ciutadanes Casetes de vorera i Amics de la Mar Port-Maó. En aquest escrit volem destacar els aspectes que ens van semblar més importants i prioritaris per tenir en compte a l’hora de presentar demandes i dialogar amb l’ Autoritat Portuària.
A la xerrada de Joan Alemany va quedar molt clar quin hauria de ser el camí per millorar el model de gestió del port de Maó, seguint les pautes d’altres ports més avançats amb uns criteris innovadors dels quals podem destacar, en primer lloc, la valoració de l’originalitat, de la identitat, d’allò que és propi i específic de cada zona.
En el nostre cas, aquesta identitat es refereix a tot el patrimoni marítim ‘petit’ o popular, tant en els aspectes materials, com casetes de vorera, barques, etc., com dels usos socials, costums i tradicions que avui es troben en perill. Sobre aquest aspecte Tòfol Mus va comentar com el Port que ell i altres persones havien gaudit fa anys, s’ha anat degenerant paulatinament i ha desaparegut. Ara és una màquina de fer doblers. Per què hi va haver aquesta transformació?
Encara que Amics de la Mar-Port Maó te cent barques a Robadones –on se’n restauren algunes– i també d’altres ja restaurades a Thalassa, amb els canvis que s’estan fent al port, les barques petites ja no troben amarraments adequats. Fa deu anys que els van prometre habilitar un espai on es pogués mostrar el patrimoni flotant actiu, que acolliria diferents barques tradicionals: de llenya, de vela llatina, de característiques diverses i amb informació sobre cadascuna, perquè la gent resident i visitant les pogués conèixer i gaudir navegant.
Seguint amb els criteris que explicava Joan Alemany, és indispensable definir i executar unes polítiques ambientals transversals, que incloguin la descarbonització del tràfic marítim portuari i la preservació de les zones naturals que encara resten i que constitueixen una singularitat valuosa del Port Maó, que altres ports no en tenen.
Per aconseguir açò seria important, com bé va assenyalar Miquel Camps, ajuntar esforços per canviar la normativa legal que considera tot el port com a zona d’ús intensiu, sense tenir en compte les zones naturals i la seva biodiversitat. Aquests valors naturals s’haurien de protegir i conservar, així com les casetes de vorera i les embarcacions, no tan sòls als museus –que també és necessari– sinó com a patrimoni viu, és a dir, de barques que naveguen amb mètodes tradicionals.
Finalment, també es va comentar i deixar clar que els Ajuntaments poden fer més pressió per condicionar i adequar els plans que presenta l’Administració portuària, tal com s’ha fet en altres ciutats grans, per exemple, a Barcelona.
La nostra associació es vol unir a la resta d’organitzacions i entitats per defensar aquestes demandes en virtut de la conservació i sostenibilitat del port de Maó.
