Pujar sous polítics, pujar galtes (“MATCHINGER JETA”) demagògiques. Pujar preus aigua sense tenir en compte “peculiaritats” de cada municipi. Pujar impostos per augmentar 1| 2| 3 per cent ses butxaques des egos torrats de poder. Pujar puigs i turons com a taurons amb avidesa d’immortalitat kunderiana. Pujar nepotismes i amiguisme de pensament. Pujar crispació i baixes emocions per monopolitzar falsa llibertat de pensament. Pujar i davallar. Davallar i pujar. Oh, pujols. Molta llengua de sofre i poca llengua d’enteniment. Pujar al seient de l’olimp dels déus de la prolíthica, que no política; sense diferència entre colors vermells, verds o blaus, liles.
Per quan feinejar pes poble i no per sa supèrbia i vanaglòria? Competitivitat per arribar i inaugurar, fer-se fotos i quan es tracta de manteniment…mos trobam amb un títol de reserva obsolet i insostenible vivint de rendes passades. Menys fotos i parauletes i més fets i feina. Paparrisme sempitern i perenne. D’acudit. I res d’avergonyir-se de robar al contribuent. Un orgull formar part de l’elit que juga a “a veure qui la fa més grossa”. Entabanar sa pleb és aquest “ofici” des desfalc. Ja ho deia ben clar Quevedo. Arribarà es dia que qualcú sigui capaç de fer AUTOCRÍTICA en públic? Ai, no! Seria davallar… APUJAR PUJAR-PUJAR APUJAR
si toda la razon,nadie hace autocritica nadie entona el mea culpa, solo saben salirse por la tangente,las soluciones no pasan simepre por las subidas de impuestos,y como bien dice el articulista, ya somos una isla desvirtuada que no merecemos el titulo de reserva de la biosfera,somos el hazmereir del mundo ,consolidadando la ineptitud y la soberbia humana como decia Joan manuel serrat,asi pues, nuestros comandantes no saben resolver los problemas con la
actitud ni aptutud requerida para el cargo,todo por estar ahi y que no se rian de ellos,somos mas bien, reserva de caraduras.