Esquerra de Menorca, com qualsevol formació política, té tot el dret del món a presentar-se a unes eleccions a qualsevol institució amb un programa que reflexi el seu ideari i amb totes les aspiracions a governar. Indiscutible.
Però el dret legítim e irrenunciable xoca a vegades amb la lògica de la situació. Ens trobem en un temps i un país on els partits tradicionals van reculant a passes cada cop més grans en intenció de vot. S’han fet uns intents d’adaptació al present social, però han estat poc més que una capa de maquillatge (malgrat que totes les formacions ho neguin) que ja no han convençut a la societat. Tot això ha portat a que siguin plataformes polítiques noves les que estan captivant l’interès dels votants. Per la manca de passat són sigles o noms que encara ni s’han tacat per la corrupció ni han decebut als votants des dels llocs de poder.
En aquesta cojuntura EM vol anar sola Maó. Quan a Alaior s’han integrat dins de Junts per Lô. Quan reconeixen que a Menorca els hauria agradat fer un ‘Guanyem’ (on ells n’haurien estat als llocs clau malgrat que ho neguin). Quan a Ferreries encara recolcen a l’Entesa de l’Esquerra. Quan a Maó tota l’esquerra plural, sense incloure el PSOE, s’ha ajuntat en un projecte assembleari liderat per algú que prové de l’ecologisme i no d’un partit polític. Quan el fet d’anar en solitari sembla que ha de debilitar aquesta opció d’esquerres (amb la que comparteixen o haurien de compartir la gran majoria de la ideologia) i dificultar un triomf sobre la dreta governant. Quan…. Hi ha gent com jo a qui costa d’entendre aquesta decisió malgrat la seva absoluta legalitat i el fet de reconèixer que en tenen tot el dret. Sembla com si algú volgués restar enlloc de sumar.
I si a això li afegim els darrers sondejos i estudis d’intenció de vot que situen a IU-ICV amb una forquilla de 2-4 diputats al Congrés a tota Espanya(El Periódico 20-12-2014)…Bé! Posin-li vostès el nom. N’hi ha qui en diu suïcidi polític. El temps dirà.
Però insisteixo. Estan en el seu dret.
Querido Jordi. Estoy de acuerdo en una parte de tu artículo. En otra evidentemente no pues creo que obvias un dato importante. No todo la izquierda plural, a excepción del PSOE, está en esta plataforma política (de la cual no citas su nombre). Somos muchos que no estamos en dicha plataforma. Harías bien, como buen periodista que eres, averiguar el porque no acaba de seducir a muchos, que como yo, no la vemos realmente como representante de esta izquierda plural de la que hablas.
Benvolgut Antonio. Trobo molt bé que disenteixis de part de l’article. Afortunadament no existeix el pensament únic que alguns si voldrien implantar. No se si Ara Maó és l’esquerra plural que ho engloba tot, tenint present que les esquerres tendeixen per naturalesa a recalcar més les diferències que els punts d’unió amb formacions d’una ideologia semblant. Però, en la meva humil opinió personal, és la que més es sembla. Gràcies una altra vegada pel teu comentari i t’animo a fer-ne molts més.
Jordi