Quan es va acabar el curs escolar, ja se sabia que hi hauria vaga a la tornada: el primer dia, 8 de setembre. Això sí, tant el president Illa com la consellera Niubó se'n van anar de vacances. Ací ho deixo.
En tornar, el cap de l'executiu va decidir que se n'anava a Ucraïna. Pregunto si era ara que tocava. On s'és vist? No era molt més important clavar colzes al despatx i liderar vies d'entesa per resoldre el cas? Què se li ha perdut per aquells verals?
Per altra banda, a la titular d'educació no se li acut altra cosa que convocar una roda de premsa, pregant un «parèntesi» als sindicats per desconvocar l'aturada. Prèviament —després del nyap immens i vergonyant de les proves PISA— li han engaltat «el mort» —mai més ben dit— a la secretària (i núm. 2 del departament) i, alhora, obert un expedient informatiu a tres humils funcionaris subalterns. Em permeto recordar que aquells fets van suposar fer fora Catalunya de l'informe de l'OCDE sobre rendiment educatiu. Tot plegat sembla surrealisme pur. Embolica que fa fort! Quin ridícul més espantós!
De tot plegat, en diria jo rentar-se les mans, eludir responsabilitats, desfer-se d'un tema del que no en vols saber res. Han quedat ben retratats, malgrat que ara pretenguin posar pegats en un cas on se'ls hi veu el llautó.
Al cap i a la fi, «qui no sap ballar diu que els tambors no serveixen per res». Per tant, tanco l'escrit —malgrat que els pesi— traient del sarró el mot «incompetència».