El municipi de Maó arrossega des de fa anys un problema estructural amb l’aigua.
Al igual que a tota Menorca, l’excés de consum i el malbaratament per part d’alguns grans consumidors han fet que la situació de les reserves d’aigua dels pous sigui cada vegada més difícil i l’actualització de l’estat dels aqüífers així ho confirma desgraciadament.
És dins aquest context que l’any 2016 Ara Maó va impulsar una proposta de reordenació de tarifes que persegueix que els que en fan un mal ús paguin més, mentre que els ciutadans que tenen un consum raonable, vegin reconeguda la seva col·laboració amb una rebaixa en el preu de la factura de l’aigua.
Després de sortejar recursos judicials dels qui defensen els grans consumidors, ara s’ha reprès el tema en el marc dels acords de negociació entre l’actual govern municipal i Ara Maó per aprovar els pressupostos. La nostra agrupació d’electors ha posat com a condicions una sèrie de mesures dirigides a abordar la problemàtica de l’aigua en el seu origen.
Per aquests motius, en el ple del mes de maig, es durà a aprovació definitiva aquesta reordenació de tarifes que persegueix acabar amb el malbaratament d’uns pocs que ens perjudiquen a tots i ajudar als ciutadans que en fan un bon ús.
Així els primers trams veuran rebaixat el preu de l’aigua i els darrers veuran un augment progressiu i significatiu amb l’objectiu que aquest provoqui un canvi de mentalitat en els usos excessius. Jardins tropicals, gespa, piscines descontrolades, aigua per netejar vehicles de lloguer o embarcacions, així com qualsevol ús no necessari serà l’objectiu d’aquest augment.
Perquè no tots els consums poden tractar-se igual. No és acceptable que en una illa amb recursos hídrics limitats es continuï consumint aigua de manera desproporcionada sense conseqüències. Qui malbarata aigua o en fa un ús excessiu ha de pagar més. No com una penalització arbitrària, sinó com una qüestió de justícia ambiental i de responsabilitat social.
Menorca viu una situació hídrica delicada i l’aigua és un recurs cada vegada més escàs. Precisament per això, la nova estructura tarifària incorpora un element que sí mereix ser defensat: la reducció dels primers trams de consum.
Això es suma a un altre dels acords que s’ha negociat: la posada en marxa de la desnitrificadores de Malbuger i de Sant Climent ha de servir per assolir l’objectiu de dotar d’aigua amb els paràmetres que marca sanitat a tot el municipi.
Menorca no es pot permetre continuar actuant com si l’aigua fos infinita. Cada estiu és més evident la tensió sobre els aqüífers, l’impacte del creixement turístic i la necessitat urgent d’abordar-ho amb criteris de sostenibilitat. La ciutadania ha d’actuar amb consciència i les institucions han d’anar impulsant les polítiques per a millorar la situació.
Cal seguir impulsant altres accions, com la millora de les connexions, la reducció de pèrdues, el control de pous il·legals, els comptadors als grans regadius, la revisió de creixements turístics, l’aprofitament d’aigües residuals, la recollida d’aigua de pluja, etc. En diversos casos, s’ha d’aconseguir implicar altres administracions públiques. Però en la reordenació de les tarifes, els ajuntaments tenen plenes competències i poden intervenir amb rapidesa.
Conxa Juanola Pons,
Coordinadora d’Ara Maó.