L’arribada del període vacacional dels nens suposa sovint per als pares una situació d’estrès, perquè exigeix a la majoria fer malabarismes per a tenir vigilats i ocupats als nens mentre ells continuen treballant. En el cas dels pares separats, aquesta situació s’agreuja encara més, doncs a les dificultats descrites, s’han de sumar en molts casos els conflictes sorgits amb l’altre progenitor sobre el temps de gaudi de cadascun i altres aspectes associats.
Per a saber com realitzar correctament el repartiment de vacances, cal atendre al signat en el conveni regulador. El problema sorgeix quan en aquest no queden ben clar aquest tipus d’aspectes, i això sol passar habitualment per la pressa amb la qual es redacten, motivada per la situació incòmoda que es genera i que totes dues parts volen finalitzar com més aviat millor. Per això és molt important en el moment de fer-los, pensar-los amb calma i preveient qualsevol classe de situació futura, pel bé dels petits. En el cas que existissin dubtes de quan comencen a comptar les vacances, caldrà regir-se pel calendari escolar dels menors.
Hi ha tres formes en què solen repartir-se: setmanalment, quinzenalment o mensualment.
La primera és l’opció més vàlida sobretot quan els nens són molt petits, per a evitar que el menor no passi massa temps sense veure a l’altre progenitor. A més, ho solen seguir aquells pares que ja tenen aquest mètode durant la resta de l’any.
El quinzenal sol realitzar-se de la següent manera: el pare que gaudeix de la primera quinzena de juliol se’ls queda també els últims dies de juny, i el que gaudeix de l’última quinzena d’agost, els cuida els primers de setembre. I l’any següent l’ordre s’intercanvia.
En el mensual, un progenitor els té tot el juliol i l’altre tot l’agost, i els dies que queden resultants de juny i setembre, es reparteixen de forma similar al cas anterior.
Si bé són els mètodes més utilitzats, no són els únics, i tot dependrà de les necessitats de cada nen i de les circumstàncies familiars. Sempre el millor és intentar arribar a acords en cas de conflicte pel bé del menor, ja que el seu benestar ha d’estar sempre per sobre del dels adults.
.-Aquest és un article de n’Eva Remolina i AMIC per a Menorcaaldia.com