Amb un cap de setmana marcat per la festa del llibre i la rosa, n’Antxon Castresana només podia fixar el seu objectiu en la imatge d’un llibrer. Comprar un llibre és viure un món totalment diferent, la vida d’uns personatges aliens al nostre entorn. Cada llibre és un afegit a la nostra existència.
I el llibreter és el transmissor d’una cultura i d’un saber com no podem imaginar. Un llibre pot curar l’esperit perque alimenta la nostra ànima.
I què fa el llibreter? Quantes vegades ens ha aconsellat una novel·la que ens ha atrapat? Quant de cops ha sabut triar el que més ens convenia o el que més ens agradaria? I quina diferència hi ha entre passejar-se per una llibreria i fullejar tants exemplars o mirar per un fred internet la fotografia d’una tapa que ni pots tocar? I un dubte: triem nosaltres el llibre o és ell el que ens escull a nosaltres?
Sant Jordi ens apropa amb els llibres mons als que no accedim normalment i l’encarregat de dur-nos a aquests viatges tan espectaculars és el llibreter.
… no es sant jordi quien nos acerca a la lectura, sino la festa del libro… el confesionalismo rancio de esa denominación chirría cada año un poco más… y en cuanto a curar el espíritu y alimentar nuestra alma, dos recursos lingüísticos penosos más, pues no hay alma ni espíritu, somos animales que al abandonar este mundo abandonamos también la vida y dejamos de ser, no hay tales alma ni espíritu, son meros recursos estilísticos…