Dona’m vers

Avui ens acompanya un amic, un dels bons, Jordi Odrí (Barcelona, 1950). Home eclèctic, que tant recita a Shakespeare, com et canta un blues. El seu ressò parteix del batec d’un cor lliure, jove i viu. Canvia la mètrica i la rima pel ritme intern del text i la seva intenció; la paraula dita, de vegades plaent, d’altres perillosament esmolada.
Dels seus referents poètics destaca: la carnalitat d’Estellés, el compromís d’Espriu, la profunditat d’Ausias i el dolor de Plath.
La seva obra, no només poètica, ens parla de la vida, el desig, la solitud, la degradació, el desordre, la injustícia, el plaer i el dolor.

Publicacions poesia:
• Perdut en el Jardí (Lectures poètiques) 1997
• Sal als ulls 2012, Antilogia (petits fracassos) 2016.

Amb altres poetes:
• Diversos quaderns d’ ILLAENVERS
• Oda al gin 2020
• Versos per la llengua 2013
• Tots els éssers (poetes de Menorca pels drets humans) 2007

Entre mans te una obra de teatre: “Creus Que Això Li Interessa A Algú…?” I un parell de poemaris inèdits: “Dins La Maluria” i “De Nou Entre El Somni i La Vigília” del que rescatem aquest poema.

QUADRE D’HONOR
I la mentida va ser dita
i va ser repetida, escoltada i
bressolada,
i va arribar al fons dels cors.
Va empedrar els carrers,
es va fer carn, i va enterrar-ho tot.
S’havia fet veritat.
I presideix serena i lluent
les nostres llars.