Maria Galetta és com popularment coneixem a Maria Alcázar Domingo (Sitges, 1981). Segur sabreu qui és si heu pogut gaudir del darrer Poetry Slam Menorca el passat mes de Maig.
Amb ella inaugurem un format nou, en forma de qüestionari que esperem sigui del vostre gust.
Quan i com comences a escriure seriosament?
Mai. Potser per això només tinc un poemari publicat. Per mi escriure no és un acte seriós, si no un desfogament, una alliberació, una necessitat que es va començar a consolidar sense cap esforç als 9 anys amb el diari personal i l’objectiu de divertir-me, d’aconhortar-me, de sentir-me acompanyada i ser capaç d’enriure’m de mi mateixa i del que se suposa que són els drames de la meva vida. Escric per comunicar-me amb mi, per comprendre’m i comprendre el món i les persones que m’envolten. Ara bé. Confesso que m’ompliria de goig compartir part el que he escrit fins ara amb aquella lectora o lector que espero -sense esperar- mentre escric.
Quins són els teus referents poètics i què en destaques?
La poesia en català és d’una riquesa extraordinària. Tenim molts autors i autores i de vegades penso que és una pena que la resta d’habitants de la península ibèrica no ho puguin assaborir. Em sento afortunada pel fet de poder llegir i escriure en aquesta melosa llengua plena de matisos i maneres. Quan era adolescent vaig nodrir-me amb l’acurada mètrica i el domini del llenguatge de Maria Mercè Marçal; amb la tendresa, l’autenticitat i la humilitat del poeta obrer, Miquel Martí i Pol, amb la complexa i poètica narrativa de Mercè Rodoreda, amb la passió de Vicent Andrés Estellés, amb els commovedors versos sobre la guerra civil de Miguel Hernández o els evocadors “Veinte poemes de amor y una canción desesperada” del jove Neruda. També clàssics com “El Quijote” o “La regenta” em van donar els fonaments.
Avui Sònia Moll m’emociona i em remou; Josep Grifoll em sorprèn per la seva originalitat; Tomeu Truyol per la seva capacitat crítica i la peculiaritat de fer punyents cançons dels seus poemes; Olza Olzetta és una rapsoda que em deixa garratibada de l’impacte emocional que causa escoltar-la; Dani Orviz busca i troba l’humor en la crítica. Josep Pedrals, pel seu domini, tant a l’hora de crear, com de transmetre a nivell oral. Hi ha poetes per llegir i poetes per escoltar. Hi ha poemes que ressonen millor en la intimitat, i d’altres a l’escenari. Perquè els versos arribin, en ocasions és tant important saber-los escriure, com saber-los dir.
Quins temes tractes als teus poemes?
Els temes són diversos, tot i que la Natura, l’amor i la visió crítica de la humanitat són els eixos sobre els quals sovint moc el bolígraf. Mai ho faig directament amb el teclat. Encara sóc de paper i tinta. Al diari personal l’escriptura és espontània. Es tracta de plasmar “sense pensar”. Amb els poemes faig el mateix. Vaig estirant les paraules que ja són a dins i observo, tot i que de vegades parteixo d’una idea, paraula, ritme, mètrica, lletra, m’ho penso, ho repasso i acabo de donar-li forma amb el raciocini.
Quins projectes tens entre mans?
A nivell literari tinc material esperant per ésser publicat: molts contes , un poemari (Petita diatomea) i un llibre a partir de fragments del diari personal (Tutú y las circunstancias).
A nivell escènic tenim tres espectacles disponibles amb la companyia “Contes de l’arpa”: “Els dracs de Sirunyà” i “La màgia del mocador” (familiars) i “Arpoesia lunar” (recital musicat per adults).
Com a projecte professional espero poder continuar dinamitzant grups de lectura/escriptura i benestar personal amb gent gran, una feina que faig des del 2007 i que m’ha donat moltes satisfaccions.
Quins poetes de Menorca ens recomanes?
Tomeu Truyol Febrer, el seu “Llibre d’amorg” i les seves cançons, la majoria desconegudes. És un poeta/cantautor que té tota coherència entre el que diu i com viu. No pretén ser. És.
Na Maria ha publicat “Al llindar de la llum”, per l’Ajuntament d’Es Mercadal. I ens regala aquest poema.
PILAR
Mare:
de tu record els riures per qualsevol fotesa,
trobar-te entre llibretes i aprendre sensatesa,
les nits llargues de guàrdia, la cigarreta encesa.
Has begut fel amargant de tantes envestides,
has lluitat sense cap fre per tanta i tanta vida,
has donat pels fills fins i tot el que no tenies
mentre totes les corrents davallaven adverses.
Pilar d’independència, no vares pas gosar
podar-nos el plomatge, perquè el vol fos salvatge,
perquè fos sempre nostre. Recull avui les flors
de tot el que vas péixer, agraïment al pit
folrat d’entranya verge mentre els teus néts et besen.
Recordeu que si voleu participar només fa falta escriure’ns un email a donamvers@gmail.com
Links:
https://www.youtube.com/watch?v=wnOIAibBZYo
https://mariagaletta.blogspot.com/
https://www.youtube.com/channel/UCJBdPnxSWYs3wpEYKdMLh-w
https://www.youtube.com/channel/UCdEXcm-YkjefUd1iWNfbVuQ
https://www.facebook.com/maria.galetta.75/
Felicitats Maria Galeta!