Carles Minuchin Vilafranca (Menorca, 1986), és el convidat d’aquesta setmana. Un poeta imparable, guanyador del premi illa de Menorca pel seu poemari Blau i que ha escampat recentment, per tota l’illa, el seu Magma (21è Premi de Poesia Joan Duch). Un poemari dens i lluminós, de lectura reflexiva i imatges contundents, que mostren una consciència valenta i compromesa amb el seu temps. Una veu a escoltar i perdurable.
Quan i com comences a escriure seriosament?
Sempre he escrit poesia per pensar, d’una manera estètica, la realitat que m’envolta. Gràcies a Jaume C. Pons Alorda, gran poeta, mestre i amic, vaig aprendre la manera de fer un llibre de poemes intens i amb sentit unitari. Quan escric, intent fer el llibre de poesia que m’agradaria llegir.
Quins són els teus referents poètics i què en destaques?
Un dels meus referents de la poesia actual és Anna Gual, aquesta jove i brillant poeta és capaç de dir amb senzillesa i de manera subtil allò més complex i obscur de la vida. Cursant la carrera de filosofia, em va fascinar Fernando Pessoa, qui també practicava el pensament estètic. De Pessoa vaig aprendre que sentir i pensar van sempre de la mà. De fet, crec que separar la raó de la passió és un error imperdonable. Blai Bonet, Espriu, Vinyoli, Maria-Mercè Marçal, Francesc Garriga, entre molts altres, tots ben apilats, conformen les ulleres que em permeten veure’m millor quan em mir al mirall cada matí.
Quins temes tractes als teus poemes?
El pas del temps i la confrontació de les injustícies socials han regit fins ara els blocs temàtics de la poètica que he explorat. Escric sobre allò que em commou, del que no puc callar. Per exemple, de la por a la mort, a l’abandó, a la violència masclista, a la ceguesa brutal del capitalisme. Però partint d’aquestes pors, la meva poesia és reactiva i mostra també l’eufòria i el coratge necessaris per viure la vida a ple. La meva poesia és, per tant, primer un no que ens permeti articular un sí amb autenticitat.
Quins projectes tens entre mans?
El meu projecte principal és ser un bon lector. També m’interessa seguir expressant, amb activisme poètic, allò que em neguiteja del món en què vivim. Tenc alguns poemes acabats i d’altres en marxa que cerquen la fortuna de veure la llum. Però no hi ha pressa, cal no tenir pressa.
Quins poetes de Menorca ens recomanes?
Gumersind Gomila, per ser el pare de la poesia contemporània a Menorca. Poeta simbolista que va prendre Menorca per bandera per canalitzar l’enyor a la infantesa, la tragèdia d’un món en guerra i l’esperança. Llegiu Gumersind Gomila.
De’n Carles podeu trobar a les llibreries els seus llibres:
Corrupció de la matèria. (Pollença: El Gall Editor, 2019)
Magma. (Juneda: Editorial Fonoll, 2020)
I aquí ens deixa un poema-regal inèdit per fer boca.
SEMPREVIVA
Tens els ovaris farcits amb tota la potencialitat de l’ésser.
Tens l’úter roent com una pedra d’esmolar.
No vius del segment de les esperes, et nodreix una cíclica continuïtat salvatge, menstrual, imparable.
No encimentis el jardí.
Calma, que només es pot marcir el que no sap reviure.
Recordeu que si voleu participar només fa falta escriure’ns un email a donamvers@gmail.com
Links:
https://www.youtube.com/watch?v=Qp2v0gmrzwg
https://www.facebook.com/watch/?v=3832604283484006
