Maria Dabén Florit (Menorca, 1992), és sa nostra poeta Trastocada d’avui, finalista del premi Illa de Menorca 2018 en l’apartat de poesia.
Ens vàrem conèixer l’any passat a l’edició d’estiu d’Illanvers, on compartirem poemes i escenari. El primer que em va cridar s’atenció d’ella, va ser sa seva aparent fragilitat que quedà fulminada al cap de pocs segons per un dir apassionat i rebel. I així ho podran comprovar les persones afortunades que l’escoltin al Solstici d’Estiu de Poesia Jove dia 27 de juny a Búger (Mallorca).
Quan i com comences a escriure seriosament?
No crec que escrigui seriosament. Escric perquè tenc una ment que em remou i s’engresca amb el vent i obliga les mans a esgarrar el paper per gestionar els pensaments i ordenar les emocions. Escric des de l’adolescència, però, si he de posar una data aproximada, diria que vaig començar a escriure poesia de forma periòdica quan feia tercer de carrera, als 20 anys. Des de llavors tenc dues llibretes que vaig renovant cada cert temps: una on vaig anotant idees i poemes breus i un diari on escric qualsevol cosa, amb pocs filtres i sense cap intenció concreta, simplement per deixar anar els pensaments de tant en tant.
Quins són els teus referents poètics i què en destaques?
Em consider una persona bastant eclèctica, en aquest sentit. No em decant per un estil o època concreta, sinó que les meves referents de cada moment depenen molt del meu estat anímic o dels meus interessos segons el moment vital en el qual em trob.
El que sí puc dir és que vaig començar a gaudir realment de la poesia fora de les aules, quan vaig descobrir autores atrevides, de les que sorprenentment mai m’havien xerrat a l’escola, però que són grans referents de la literatura tant catalana com espanyola. Dones d’aquelles que tenen una llengua “que talla maons”, com Maria Mercè Marçal o Sor Juana Inés de la Cruz, amb el seu “Hombres necios que acusáis a la mujer sin razón, sin ver que sois la ocasión de lo mismo que culpáis…”.
També em van atreure molt els autors estatunidencs de la generació beat, com Allen Ginsberg, I autors que beuen de trencar amb els paràmetres de la poesia i la rima, com Roger Wolf.
En els últims anys, potser per haver tornat a arrelar a Menorca, he caminat per poemaris més relacionats amb la introspecció i la connexió amb la natura i m’han atret poetes com Walt Withman i m’he sentit molt influïda per la filosofia de Thoureau i el seu llibre Caminar. També pic molt de la filosofia taoista i el seu llibre de capçalera, el Tao Te King.
Novel·les com Siddharta de Hermann Hesse i l’obra d’Amelie Nothomb també m’han ajudat molt a configurar el meu univers poètic.
Quins temes tractes als teus poemes?
En els meus primers poemes estava alliberant-me d’una mala relació amb el menjar, amb jo mateixa i la meva forma de relacionar-me amb els altres, especialment de forma sexoafectiva. Per això el meu primer poemari es titula “Vómito”, ja que hi vaig abocar tot allò que em causava malestar intern.
Actualment puc dir que fa temps que vaig superar aquesta etapa. Així i tot escric com a forma d’autoteràpia, per ordenar el que pens I el que sent i deslliurar-me d’allò que em pesa al fetge. Com moltes abans que jo, relacion allò que sent amb el que m’envolta ordenant lletres sobre el paper.
Per això mateix ara els meus poemes prenen un aire més orgànic, més relacionat amb el paisatge natural que ens envolta vist, no des dels ulls, sinó des de les sensacions i pensaments que em suggereix.
Un dels últims que vaig escriure, per exemple, se’m va acudir després de sortir de l’aigua, nedant a prop de casa, a la Platja Gran on exprés el desig de convertir-me en un peix (m’encanta nedar!).
Quins projectes tens entre mans?
Participar en el festival de Poesia Solstici d’Estiu. Els meus poemes, com els de la resta de poetes que hi col·laboren, apareixeran en el llibre del festival, de manera que ja tindré publicats tres llibres col·lectius.
https://www.poesiasolsticidestiu-fundacioaca.com/que-es-el-solsitici-d-estiu
-Una exposició col·lectiva de dones artistes sobre la qual no en puc dir massa més, perquè encara falta tancar temàtica i dates, però que promet ser un projecte molt atrevit i engrescador.
Quins poetes de Menorca ens recomanes?
Uf, en una illa tan petita hi ha tantes persones que escriuen poesia i tan bones! Carles Minuchin, Maria Galetta, Damià Rotger, Tania Aguilera, Tomeu Truyol, Pere Gomila, Llucia Palliser… I me’n deixo molts! Totes tenen un estil propi que els defineix i fa úniques les seves poesies i manera de recitar.
Igualment voldria elogiar i destacar la feina de rima que duen a terme els glosadors i glosadores, com les que formen part de Soca de Mots, o grups de música com Figues d’un altre paner. Amb la seva tasca aconsegueixen actualitzar el patrimoni immaterial que és la glosa i altres cançons tradicionals menorquines per adaptar-la a les circumstàncies i nous punts de vista que brinda la societat d’avui.
De na Maria podeu trobar a les llibreries:
• Vómito (2019), Editorial Círculo Rojo.
• Illanvers (2020), Quaders Xibau de Poesia 20. Publicat per L’IME.
• Anaïs Faner Anglada, Maria Dabén Florit, Francesc Riudavets Cavaller XXVè Premi Illa de Menorca de Narració curta Editorial Menorca (2018).
• Vè Premi de Menorca de Poesia 2018. Editorial Menorca (2018).
I aquí ens deixa un poema-regal inèdit per fer boca.
DEVORAR LLETRA
Aquell acte estiuenc era
Millor que menjar síndria:
De la boca li regalimaven
Pipides de mots
Després de cada tall de llibre.
Recordeu que si voleu participar només fa falta escriure’ns un email a donamvers@gmail.com
Links:
https://www.facebook.com/watch/?v=408400903208564
