Abans que nasqués Perpinyà va existir la ciutat ibera de Ruscino, un oppidum ubicat arran de la via domícia, que connectava l’actual Itàlia amb la Península. Ruscino, mare de Perpinyà i del Rosselló, ofereix ruïnes impressionants.
Els amants de les civilitzacions remotes quedaran sorpresos per aquest jaciment!
A dos quilòmetres de Perpinyà i vuit de la mar trobaràs l’Oppidum de Ruscino, un jaciment arqueològic iberoromànic ocupat des de l’època neolítica. Allà es trobava la gran antiga ciutat ibèrica, posteriorment llavors romana, anomenada Ruscino, que va donar nom al Rosselló. Aquest tresor de civilitzacions fou identificat al s. XVII, però no va ser fins al 1954 que es va classificar com a Monument Històric el 1954.
La cruïlla de camins caracteritza aquest lloc estratègic, ubicat damunt un turó que domina el riu Tet. Assenyalat ja al s. VI aC, aquest conjunt presenta les característiques d’un poblat ibèric típic. Els ibers hi vivien de la pesca i de l’agricultura, del treball del ferro, de l’artesania i comerciaven amb els grecs. Aquí, la població indígena dels Sordons encontrava els comerciants de vins etruscs i grecs. Les construccions de pedra van aparèixer cap al 400 aC. en forma de sitges de gra de terracota, desenterrades durant les operacions d’excavació realitzades pel Centre Nacional d’Investigacions Científiques de França. Ruscino, on es van introduir ceràmiques fines, mostra com les civilitzacions de la conca mediterrània han influït en les pràctiques domèstiques, artesanals i fins i tot culturals.
La conversió de Ruscino al romanisme, concomitant amb la millora de la via Domitia, al segle II aC, només va donar llum a la ciutat romana a mitjan segle següent. Ja transformada en una localitat de dret llatí, es va beneficiar abundantment del comerç local i del generat per la via, que va propiciar una dinàmica d’intercanvis sense precedents. D’alguna manera, Ruscino es va convertir en un espai logístic i d’emmagatzematge de gra, olives i vi, entre altres productes. En l’àmbit arquitectònic, aquesta transició queda plasmada per un fòrum monumental que data del regnat de l’emperador August. Aquest espai, construït a partir dels anys vint abans de la nostra era, ha estat explorat pels científics des del segle XIX. Autèntic centre administratiu, concentrava el poder polític, religiós i econòmic de la ciutat. S’hi ha trobat una zona residencial, amb tres carrers i restes de cinc domus de tipus itàlic, amb molts fragments de murals d’estil pompeià dels segles II i III, on s’observen motius refinats. S’hi han descobert les restes de banys termals, àmfores, cisternes i canals per al regadiu. També s’hi ha posat al descobert un important cementiri protohistòric i una casa de l’edat del ferro.
Ruscino, ciutat relativament efímera, va minvar després del segle I dC a favor d’Elna, aleshores anomenada Oppidum Illiberis. Però aquest lloc, tot sedimentant diverses cultures i introduint l’escriptura llatina, és un testimoni immens del moviment de la protohistòria i la història. La seva capitalitat va ser cabdal, ja que després de la seva decadència, mentre l’època carolíngia la substituïa per la Perpinyà naixent, els primers senyors del Rosselló s’instal·laren al proper castell de Castell-Rosselló.
La visita a les restes d’aquest avantpassat polític de Catalunya del Nord inclou un habitatge de l’Edat del Ferro, propi de la zona, reconstituït segons el model de fa 2600 anys. Aquesta barraca de fusta i canyes, amb un gruix de parets de 20 cm, palesa l’art de la construcció dels nostres avantpassats. En temps de Ruscino, un poblat complet estava format per aquest tipus de cabanyes edificades amb material del territori.
.- Aquest és un article de n’Esteve Valls i AMIC per a Menorcaaldia.com