No conec a en Carles Mercadal Victory (Maó, 1964). Bé, sí que l’he vist en vàries ocasions emperò l’he tractat poc i em fa l’efecte que és bastant tímid. L’he pogut escoltar a Illanvers aquest mateix hivern, i hem coincidit, gairebé creuant-nos, a casa de Margarita Ballester. Poc i res és el que en sé d’ell. Ara, els seus versos són una altra cosa; una veu ferma, valenta, que ens mostra la fragilitat de l’ésser sense vels. Un boig que salta a l’abisme amb la seguretat de qui sap levitar. M’agrada aquesta passió que ben segur recollirà els seus fruits ben aviat.
Quan i com comences a escriure seriosament?
Seriosament, potser massa, vaig començar a escriure arran d’uns cursets de microrelats i relats breus que va organitzar el Consell Insular a Es Mercadal, ara fa uns quinze anys.
Quant a l’interès per la poesia en particular, pràcticament a la vegada que els tallers d’Es Mercadal, Ponç Pons va publicar el seu Dillatari que em va fer descobrir un munt d’autors com Pessoa, Seferis, Walser, Montale, Ungaretti, etc. I formes com el haikú i la tannka i que em va servir d’itinerari poètic durant molts anys. També vaig conèixer amics que, de llavors ençà, m’animen a escriure. Totes aquestes coincidències van deixondir el meu interès per llegir i escriure i així estic encara.
Quins són els teus referents poètics i què en destaques?
En poesia m’agraden Salvatore Quasimodo, perquè és illenc i escriu l’enyor i la tristor; també Vidal Ferrando que és de Santanyi, però va viure a Maó una temporada durant els anys seixanta, pel ritme i perquè els seus llibres són edificis i enderrocs, tot barrejat; Basho, Francesc Garriga, per la simplicitat i fondaria, Lluís Calvo, Antònia Vicens, Hilari de Cara, n’hi ha tants! I entre els més joves Silvie Rothkovic, que fa una poesia que pot tallar el gel. Que difícil destacar-ne uns pocs, si de tots n’aprenc!
Quins temes tractes als teus poemes?
M’interessa la tristesa i la soledat que s’enfonsen dins noltros, la marca que ens deixa la petjada del temps. Així escric sobre l’amor i l’abandonament en un sentit ampli; també sobre l’amor físic, l’amor per la nostra llengua, per la natura i més que per la natura, per la terra, la nostra terra: tot allò que fa mal quan ho toques.
Quins projectes tens entre mans?
Ja ho va dir Vidal Ferrando a una entrevista: “Tot allò que faig quasi sempre em sol suposar un esforç titànic”. A mi em costa i som lent a l’hora d’escriure i també perfeccionista. Per això se’m fa feixuc acabar coses i mostrar-ho.
Per contestar al que demanes podria dir que estic acabant un recull de poemes i que vaig fent amb uns relats breus amb els mateixos protagonistes a diferents moments de la seva vida, tot sense pressa ni data de finalització.
Quins poetes de Menorca ens recomanes?
Com que no me’n vull deixar cap i tenim un gran nivell, diré que qualsevol de mort i tots el vius!
Llegiu autors menorquins! Llegiu poesia!
En Carles ens regala aquest poema, com una invitació a reflexionar.
Xerrar-ne
Al nostre país els vents no tenen nom
de llocs llunyans de terres
o de cossos que no coneixerem.
Ni d’arbres sense fruita ni ombra
com si el vent no fos mai negre com les alzines.
Tampoc els posem noms de músiques estranyes,
de l’alegria que sempre es sent d’enfora.
Els posem nom de sentiments:
el vent trist o de l’absència,
el vent de la llunyania
o de l’enyor
i són el mateix
i bufen sempre a cops.
Així ho fem
perquè els vents ens surten tots de dins.
De’n Carles podeu trobar a les llibreries:
Quasimodianes – Editorial Menorca. Tercer classificat al II Premi Illa de Menorca de Poesia 2015.
Cor endins – Editorial Menorca. Segon premi al IIIr Premi Illa de Menorca de Poesia 2016.
Illanvers 2016 – Quaders Xibau de poesía, n 16
Tast d’acròstics – Editorial Menorca. Primer premi al VIIè Premi Illa de Menorca de Poesia 2020.
I encara esper una paraula – Editorial Menorca. Tercer classificat al VIIè Premi Illa de Menorca de Poesia 2020.
Recordeu que si voleu participar només fa falta escriure’ns un email a donamvers@gmail.com
Links:
https://www.youtube.com/watch?v=jMJ7aR20GoU min 9,11
https://www.youtube.com/watch?v=uwAXCGwAGDg&t=2413s min 27,18
Felicitats Carles Mercadal, un poema preciós !
Moltíssimes gràcies, Margarita pel tel suport i consells!