.- Dona’m vers per Rosa Preto.

Iosune Arriaran Mas (Ciutadella de Menorca 1962), és una persona tranquil·la i de maneres dolces, una dona elegant i d’una presència formidable. Des que la vaig conèixer en un dels tallers Islados de Mariona Fernàndez, de la mà de Jesús Aguado i Juan Vicente Piqueras, on vàrem fer un passeig de tres dies per les paraules, els sentiments i els universos personals de cadascun dels i les participants, em va interessar. Pot ser el que més em va agradar d’ella, va ser la distància entre els nostres mons, i que així i tot mantenien nexes d’unió. Iosune ens va seduir a tots i totes tot d’una, amb l’aparença d’una mestra d’anglès; un xic rígida al principi, però després es va desvelar com la poeta sensible i generosa, autèntica i un xic poruga que és. No he tingut l’oportunitat de veure-la a l’Slam Poetry, una llàstima, però esper poder-la veure ben aviat sobre un escenari recitant els seus poemes i batallant les injustícies.

Quan i com comences a escriure seriosament?
Fa uns deu anys. Després d’assistir als cursos de català de l’escola d’adults vaig començar a escriure tímidament. Després vaig anar a diversos cursos i tallers d’escriptura i poesia.

Quins són els teus referents poètics i què en destaques?
Les primeres lectures van ser de poetes castellans (Antonio Machado, Miguel Hernandez…) amb els anys vaig conèixer els autors de parla catalana. Dels joves m’agraden molt Sònia Moll, Miquel Adrover, Anna Gual, Maria Cabrera.

Quins temes tractes als teus poemes?
Les coses que em costen de pair. Des de les injustícies a la mort, el pas del temps, el desamor, la terra, la llengua. Els temes universals de la poesia.

Quins projectes tens entre mans?
Cap. Vaig fent. Present de tant en tant un poemari que tenc a algun concurs, de moment sense sort, o particip a l’Slam Poetry i altres recitals quan em conviden, on puc mostrar el que faig a la gent que li agrada la poesia.

Quins poetes de Menorca ens recomanes?
Tots els que conec m’agraden. Em costa recomanar-ne un de sol. Crec que n’hi ha molts i molt bons per lo petita que és l’illa.

Na Iosune ens brinda aquest poema engrescador:

 

SI POGUÉS

Si pogués esclatar com esclata una rosa
rebentar des de dins i esquitxar al meu voltant
que el que es cou al meu cap impregnés les consciències

fer partícip tothom de perquè em bull la sang.
És que no ho veu ningú? No sentiu remor d’ones?
És el món que s’enfonsa escorat d’un costat
resistint els embats una nit de tempesta,
el timó va tot sol, no hi ha cap capità.
Els voltors disfressats amb humana aparença
s’han fet forts al palau, s’hi han ben atrinxerat,
ens han fet presoners, llençant la clau a l’aigua
i avesats a patir, morirem ofegats.
Si tots fóssim conscients del poder que té un poble

deixaríem d’obeir i belar com a xais,
de pixar-nos a sobre quan s’acosten rabiosos
per colpir-nos els ossos com a un gos maltractat,

d’escoltar les ofenses, d’aguantar com es befen
i mirar com ens prenen el botí de les mans
i de riure’ls les gràcies com histriònics titelles,
de llepar-los el cul i enllustrar el seu calçat…
Però n’hi qui no vol embrutar-se les ungles,
arriscant la tebiesa que agombola les llars
i encauats con a rates— és la nostra estratègia—

preferim sobreviure enfonyats a un forat.
Van passant les jornades, giravoltem la roda,
mentre res no canvia i seguim arrufats
i com qui no vol la cosa i davant la parròquia
gosem fer qualque queixa a la barra del bar.

Però quan els valents, fent-nos la feina bruta,

una dia aconsegueixin millorar el nostre estat

sortirem a punyats, ensopegant uns amb altres

i sense cap vergonya pararem tots la mà.

 

 

De na Iosune podeu trobar a les llibreries:

Recull del recital Illanvers XIII 2018.

Cocodrils (poema finalist 2019 premi Illa de Menorca).

Diversos relats en llibres colectius.

 

Recordeu que si voleu participar només fa falta escriure’ns un email a

donamvers@gmail.com

 

Links:

https://www.facebook.com/watch/?extid=SEO—-&v=931774020615410