.- Dona’m vers per Rosa Preto.

 

Sempre em passa que quan he d’escriure sobre algú que no conec una suor freda em recorre la pell. Quina la faré ara? Em puc equivocar amb tanta seguretat rere aquest espai que com un niu m’acull… Igual no soc temerosa de l’errada, de fet en soc ben amiga, d’ella he après gaire bé tot a la vida. D’en Joan Pons (Ferreries 1960) en sé ben poc; de vegades el trobem com Joan Aram, d’altres com David Bilbeny, en aquest aspecte ens assemblem, a tots dos ens agraden els heterònims. Sé que és company a sa revista des Menorcaldia i seguidor d’aquesta secció. Que té una dona que pinta i un vers potent de sentir mariner.

Potser ens haurem creuat en algun passeig, o fent una sota per Cala Mitjana, o amb una pomada a sa mà per Sant Bartomeu. Qui sap… la vida generosament en aquest cas ens ofereix l’oportunitat de conèixer-nos a rel d’aquest qüestionari.

Quan i com comences a escriure seriosament?
Som un poeta tardà. Venc del món de la narrativa. De poesia n’havia escrit sempre. Mai no trobava el tò. Amb l’exemple de “Els arbres vençuts”, els ullastres de Menorca tombats pel vent del nord, per la Tramuntana, per la sal que transporta, vaig trobar una metàfora contemporànea: si vols guanyar, si més no, sobreviure, de vegades t’has de deixar vèncer. Un contrapunt verd a l’impuls de creixement desaforat actual que amenaça el planeta I la nostra salut mental.

Quins són els teus referents poètics i què en destaques?
Gumersind Gomila, Bartomeu Rosselló I Pòrcel, Antònia Vicens, Anna Gual, Derek Walcott, Dylan Thomas, W.H. Auden, Robert Frost, Wallace Stevens, W. Shakespeare… Comparteixen una insularitat geogràfica o personal, una capacitate a l’hora de crear imatges mitjançant les paraules, una coherència temàtica que els permet crear un sistema poètic i un intent de copsar el món que els va tocar viure a través de la passió de la poesia.

Quins temes tractes als teus poemes?  L’AMOR, LA VIDA I LA MORT.

Quins projectes tens entre mans?

Durant el confinement vaig escriure un poema riu que intenta reflector l’any sencer de la pandèmia que vaig passer a Menorca, en concret a Cala Galdana, a la costa sud. Es titula “La terra és el meu tatuatge”,  va encapçalat per una citació de l’escriptor Henry David Thoreau: “Totes les coses bones són lliures I salvatges”. I que intenta copsar el pas del temps I el transit de la natura a través de la floració de les plantes o de les migracions dels animals. Com que vaig passer aquest temps en companyia de la meva dona, la pintora Tònia Coll, ella també ha reflectit mitjançant dibuixos aquest temps extraordinari, natural I salvatge.

Quins poetes de Menorca ens recomanes?

Gumersind Gomila, Pere Gomila, David Vidal, Carles Minuchin…

 

En Joan ens ofereix aquest preciós poema:

 

PUNT DE LLIBRE

Quan em mori

que m’enterrin

al fons de la mar.

Que em fermin

una àncora

al voltant d’una cama

perquè mai més

no pugui tornar.

Com a recordatori

que imprimeixin

un punt de llibre

amb el paper fet

de la fusta llenyosa

d’un ullastre tombat.

Que la tinta negra

la treguin d’una sípia

i, la blanca, de la calç.

Que reparteixin

el recordatori en blanc;

que les lletres van quedar

al fons de la mar.

De Joan Pons podeu trobar a les llibreries:

L’ILLA DELS ARBRES VENÇUTS  a Adia Edicions

MIG SEGLE DE POESIA CATALANA. DEL MAIG DEL 68 AL 2018 a Edicions Proa.

 

Recordeu que si voleu participar només fa falta escriure’ns un email a

donamvers@gmail.com