.- Dona’m vers per Rosa Preto.

 

Una altra veu a tenir en compte és la d’en Gustau Juan Benejam (Ciutadella, 1949). L’he conegut lleugerament arran de l’Illanvers d’aquest any. Vaig entrar-li amb el descaro que em permet quan vull quelcom, on durant uns minuts faig un esforç de constricció que anul·la qualsevol vergonya i em llenç tal Joana d’Arc a la batalla. El pitjor de tot és que després de l’assalt, després del discurset de presentació i la invitació a participar en aquest espai, quan creia tot enllestit, resultà que en Gustau és dur d’orea, i no s’havia copsat de res. Vaig haver de fer una segona envestida, ja sense convicció, però així i tot hi ha acceptat participar i des d’aquí li agraesc de tot cor.

 

 

 

Quan i com comences a escriure seriosament?
No som poeta, en som sols un afeccionat, com n’hi ha qui pinten o d’altres que fan algun esport: escric, doncs, sols per gust, de manera molt intermitent. Vaig descobrir la poesia quan ja havia passat els vint anys

 

Quins són els teus referents poètics i què en destaques?
Els meus  primers referents poètics són Virgili i Horaci. Montserrat, de Jacint Verdaguer i  Serenor, d’Antoni Moll són els dos primer llibres de poesia en llengua moderna que record haver llegit, quan just era un adolescent. De la resta, tota la poesia catalana, de Llull als poetes joves d’avui; però, sobre tot, els grans autors de la poesia en català del segle XX: Riba, Espriu, Pere Quart, Vinyoli, Andrés Estallés, o Moià, …

 

 

 

Quins temes tractes als teus poemes?

Trac temes molt diversos; possiblement un dels més insistents és la mar.

Quins projectes tens entre mans?

Com que escric a empentes, no tenc projectes. Inèdits tenc un poemari, Aprenentatge de silenci, unes poques petites col·leccions de mitja dotzena de poemes cada  una i alguns poemes inconnexos.

Quins poetes de Menorca ens recomanes?
Ponç Pons, Pere Gomila o Pere Xerxa podrien esser tres propostes; n’hi ha d’altres possibles.

 

 

En Gustau  ens ofereix aquest poema inèdit:

 

ONADA

Dura saxa tamen

molli cavantur aqua

Encara que és poc, avui,

el temps de fruir

el teu constant balanceig,

ona placèvola,

 

que dintre meu va i ve,

benèvola,

i les frissances del present

alenteix.

Cor que bat,

dura insistència,

de cada jorn que passa,

amb desfici,

l’ona ens mostra

el bell ofici,

calmosa o brava,

de la constància.

 

Cap Roig, 2-11-98

 

 

A les llibreries trobareu d’en Gustau els següents llibres:

XIBAU 1 Quaderns de Poesia, Ciutadella 1978; Espai Intern, Quaderns 3 XIBAU segona època, edit. IME 1990;

 

Recordeu que si voleu participar només fa falta escriure’ns un email a

donamvers@gmail.com

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *