La tan esperada recuperació postcovid ve amb parany i amb moltes incerteses a causa de l’augment descontrolat dels costos de matèries primeres que poden posar en dificultat a moltes empreses industrials. Les incidències en el subministrament obliguen moltes d’aquestes a frenar el ritme de fabricació impedint atendre moltes de les comandes acumulades. És un altre factor important que afecta la viabilitat i la rendibilitat d’aquestes empreses, que no s’atreveixen a repercutir l’augment dels costos en el producte final, obligant-los a reduir els seus marges.
ots aquests elements estan forjant la base d’una tempesta perfecta, convertint aquest any 2021, que polítics i economistes ens venien com l’any de la recuperació, en un amarg conte de la lletera. Les empreses hauran de preparar-se per afrontar una tempesta perfecta.
Aquesta situació no només afecta les indústries, encara que aquestes siguin les que directament la sofreixen i sofriran. També afectarà directament o indirecta tots els altres sectors que poden trobar-se sense subministraments suficients malgrat tenir clients amb ganes de consumir. Es tracta del retail en tots els seus sectors, l’alimentació, i els béns d’equip i de primera necessitat, entre d’altres.
La disjuntiva que les empreses es plantegen és com atendre els clients després de l’augment de costos, imposat per les empreses subministradores, sense perdre el marge que posaria en perill la continuïtat de l’empresa. Si analitzem el que està passant, podem sintetitzar que el problema actua en tres elements clau.
El primer és l’augment desenfrenat del cost d’algunes matèries primeres, que s’han doblat, triplicat i en alguns casos s’han multiplicat per 10. Fustes, metalls i components són comprats a preus més alts, per ser emmagatzemats en vista d’una possible ruptura del subministrament. Un altre sector que es veurà afectat per aquesta dinàmica a l’alça de les matèries primeres és l’alimentació -arrossos, farines, etc.-, amb una repercussió directa sobre els costos dels productes acabats.
El transport és un altre element que afecta directament els costos dels productes. No només perquè ha sofert un augment de preus important, sinó que la freqüència i els terminis de lliurament s’han vist allargats de manera exponencial. La majoria de les empreses són incapaces de garantir un termini de lliurament com es venia fent fins ara. Això genera una incertesa en els subministraments que acaba en cancel·lació de comandes o compensacions econòmiques, que acaben afectant al preu i, pels tant, als marges de les empreses.
La tan esperada i mal venuda recuperació econòmica pot ser que es converteixi en un malson per a moltes empreses que veuen reduïts els seus marges, fins a nivells que les poden portar a acabar tancant.
Com es pot solucionar?
Una de les lliçons importants d’aquesta situació és la necessitat de revisar els nostres valors a l’hora de fixar la cadena de subministrament, incrementant la nostra col·laboració amb proveïdors locals o propers. Per a això, hem d’eradicar les guerres de preus que sempre s’acaben en reducció de costos, obligant les empreses a buscar proveïdors barats que solen estar a l’altra punta del món. Qualsevol incidència al país de subministrament, sigui o no sigui la covid-19, té un efecte papallona de conseqüències incalculables.
Un altre aspecte que les empreses haurien de tenir en compte és analitzar la seva oferta de productes per destacar aquells que poden justificar un increment dels preus de venda per repercutir l’augment de costos de les matèries primeres. Amb el mateix esperit, haurien d’analitzar i depurar la seva cartera de clients per destacar aquells que són susceptibles d’acceptar l’augment del preu que permeti minimitzar les possibles pèrdues de marge.
Hem d’eradicar les guerres de preus que acaben en reducció de costos, obligant les empreses a buscar proveïdors barats que solen estar a l’altra punta del món
Si les empreses no generen marge, difícilment generaran beneficis que els permetin sobreviure. Molts sabeu que és el meu cavall de batalla. El fals dogma de no repercutir l’augment dels costos en el producte final per por d’estar fora de mercat o perdre clients, equival a cavar la seva pròpia tomba econòmica. Per això és tan important iniciar el treball de centrar-se en aquells productes i clients que poden generar marge, encara que hàgim de reduir la nostra oferta i el nostre mercat. De vegades cal fer un pas enrere per recuperar musculatura i ser capaç de saltar millor. És evident que això no es fa si la cultura de l’empresa se centra en la xifra de vendes o en la quota de mercat.
L’últim aspecte són les persones. Aquests canvis, aquestes solucions, no s’aconsegueixen apostant únicament per la tecnologia o els algorismes miraculosos o anant en contra del personal de l’empresa. Si per sobreviure i mantenir els seus marges les empreses es llancen en una espiral de reducció de costos i de despeses que acabaran afectant el seu personal, aquestes acabaran tancant i desapareixent.
En moments de crisi, i aquesta és una que durarà anys, les persones són les que fan la diferència. Amb els seus talents, les seves iniciatives i els seus esforços, elles seran les que faran possible treure l’empresa d’aquesta situació. La tecnologia només és un element de suport, mai un fi en si mateix, per molt que alguns il·lustrats ens vulguin vendre la moto que el futur serà completament tecnològic. Potser això ocorri d’aquí una generació. Però de moment, les empreses hauran de viure i sobreviure amb el que facturen avui gràcies als productes i serveis que tenen ara.
Una crisi visible, previsible i esperada
Peter Drucker deia que la planificació a llarg termini no era pensar en decisions futures, sinó en el futur de les decisions actuals. Procurem no oblidar-ho mai. He vist empreses descapitalitzar-se perquè havien invertit a buscar la pedra filosofal tecnològica, descurant els seus productes madurs necessaris per sobreviure.
Aquesta crisi era visible, previsible i esperada. Molts ho hem anat avisant, per activa i per passiva, des de l’inici de la pandèmia. Sabíem que el virus passaria, però que la gestió econòmica i social que van fer i segueixen fent els polítics i altres gurús de molts països, allargaria innecessàriament les seves conseqüències, afectant de manera molt seriosa les empreses, les persones i les famílies. Teníem la crisi davant dels nassos però no la volíem veure.
Des de març del 2020, la gestió basada en accions restrictives, en pànic induït i en pors innecessàries, ha tingut un fort calat en l’estat d’ànim de les persones. No serà fàcil aixecar un país amb persones que respiren culpabilitat i por cada dia. La decepció per una vacuna que no serveix per recuperar la tan promesa i desitjada vida anterior, els forts dubtes sobre els seus efectes secundaris perversos, els nous casos de rebrots malgrat la vacuna i les amenaces de nous tancaments tampoc ajudaran a una recuperació tan vital per al futur de moltes generacions.
Ens hem cregut la V de la recuperació, després ens ha vingut la K i, al final, serà una L
Espanya no és l’única. Exceptuant aquells països que han optat per altres vies -com Suècia o alguns estats dels Estats Units- o per vies menys restrictives -com els Països Baixos i alguns de nòrdics-, la propera onada no serà viral sinó econòmica, desmuntant totes les bones notícies que alguns diaris posen en portada sobre creixement de les exportacions o la creació de noves empreses.
Ens hem cregut la V de la recuperació, després ens han venut la K i al final, serà una L, com deia l’amic Pepe, José Mª Gay de Liébana.
Les solucions existeixen i són a les nostres mans si deixem de tenir por de viure i arriscar, si acceptem d’una vegada que els virus mai desapareixen, si deixem d’obsessionar-nos amb solucionar les conseqüències del problema en lloc de centrar-nos a eliminar el problema, aplicant mesures realistes, realitzables i assumibles.
De les crisis se surt sempre quan deixem els dogmes inqüestionables, fem preguntes incòmodes, analitzem amb esperit crític les dades reals, encara que no ens agradin, i debatem solucions en la respectuosa discrepància, assumint la realitat de l’estranya situació que ens ha tocat viure. De no ser així, tot el que puguem projectar com a recuperació a curt o mitjà termini pot convertir-se en el conte de la lletera.
.-Aquest és un article d’en Francisco M. López Consultor a Profit & Margin Management i AMIC per a Menorcaaldia.com