Dona’m Vers per Rosa Preto.
Amb sa tardor arriam sa persiana d’aquest xiringuito estival. Després d’uns mesos de caliu poètic vull agrair-vos la vostra participació, tant a lectores i lectors com a tots i totes les col·laboradores, i com no podia ser d’una altra manera, a l’equip de “Menorca al día” que ho ha fet possible; mil gràcies, Tolo i Jordi.
Acab aquesta temporada de Dona’m Vers amb la meva pròpia veu, un exercici egoista podreu pensar, i un xic de raó tindreu. Doncs tots i totes en el fons necessitem ser llegits i compresos, busquem lectors contínuament, supòs que per reafirmar-nos compartint l’experiència de sentir i viure, per fugir momentàniament de la inevitable soledat de néixer individu. La llengua en què ho fem és un tema, baix el meu parer, accidental i poder gaudir i fer-ho en diverses llengües una sort de la qual hem de treure profit, perquè la funció última de la llengua és la comunicació i no ella per si mateixa. És per això que tinc la ferma intenció d’en un futur pròxim, continuar la secció obrint la participació d’altres persones d’altres llengües.
Rosa Preto (Es Castell 1973).
Quan i com comences a escriure seriosament?
Des de l’infantesa m’han acompanyat petits quaderns on escric sentiments, pensaments i experiències. Són tant seriosos, caòtics i profunds com infumables, supòs que com qualsevol recerca d’un mateix, però que m’han servit com a record d’experiències i moments vitals enriquidors. El meu primer projecte seriós el vaig començar el 2019, un recull de relats eròtics, poètics i filosòfics, en primera persona provocant i convidant al lector a anar més enllà de les seves experiències. Per cert, que encara l’estic acabant d’afilar.
Quins són els teus referents poètics i què en destaques?
He llegit molt i molt barrejat; poesia, teatre, filosofia, novel·la… Una vida intel·lectual totalment autodidacta. Un flux que em dur d’una cosa a una altra; des de les recomanacions de les amistats i els i les mestres, a un poema trobat per casualitat, una pel·lícula inesperada, o una cançó a la ràdio. Pas d’un assaig filosòfic a un còmic eròtic sense despentinar-me.
En poesia concretament em posen del revés:
• Rilke, per la bellesa i percepció, alhora abstracte i precisa.
• Borges, i la seva finor i el seu coneixement profund de la llengua castellana.
• Sylvia Plath, per la valentia i nuesa de la seva veu.
• Alejandra Pizarnik, per la seva sensibilitat surrealista.
• Margarita Ballester, per crua i precisa.
• Walt Whitman, per la seva humanitat transcendental.
• Francisco Brines, per “El Otoño de las Rosas”
• Wislawa Szymborska, per la fina ironia del seu passar.
I tants i tantes més, que ara mateix m’és impossible recordar.
Quins temes tractes als teus poemes?
La natura humana: el desamor, la incomprensió, la finitud, la supervivència, i sobre de tot, la defensa de l’instint.
Quins projectes tens entre mans?
Estic traduint els meus tres primers poemaris del menorquí al castellà. I el recull de relats que abans mencionava del castellà al català. És difícil sortir dels estàndards en cada una de les llengües, per trobar la teva pròpia forma d’expressió. També estic treballant una mena de text teatral que he anomenat “Sincericidi”, i una obra teatral en castellà juntament amb David Barceló “Somos”. Això en projectes literaris, per sort tinc molts projectes en molts altres àmbits. El que no sé és si la vida em donarà per fer-los tots.
Quins poetes de Menorca ens recomanes?
Tots i totes els que han desfilat per aquesta secció:
Margarita Ballester, Pere Gomila, Jordi Odri, María Galetta, Carles Minuchin, Maria Deben, Damià Rotger, Llucia Pallicer, Armand Escandell, Iosune Arriaran, Guillem Benejam, Mariona Fernández, Joana Brabo, Joan Pons, Bep Joan, Gustau Juan i Jaume Murillo.
Sense la seva sensibilitat i generositat aquest projecte no hauria sigut possible.
Vull compartir amb voltros un parell de poemes inèdits que esper puguin veure la llum ben aviat.
FEROÇ
Estoica fragilitat que em conforma,
ets soroll constant als meus silencis.
Dramàtica nota sostinguda,
sobre la melodia dels meus dies.
Sense trasts al diapasó,
visc la vida salvatge,
com un animal ferit i feroç.
ACRÀCIA
Sense por a la mesura
es troba el valor.
Intueixes el camí
que obra la veritat
temperant les pedres.
Passió; desig frustrat.
Solitud; penyora de llibertat.
A les llibreries només podreu trobar el recull de poemes D’Illanvers XV, Quaderns Xibau de poesia núm. 20 editat per l’IME on vaig tenir l’honor de participar.
Link d’aparició:
https://www.youtube.com/watch?v=6G97mcjsfNA&t=11s
Recordeu que si voleu participar, tot i el descans, només fa falta escriure’ns un email a donamvers@gmail.com
.- Nota de la redacció: Des de Sa Revist@ només tenim paraules d’agraiment per a la nostra estimada Rosa Preto. Li dessitgem que aprofiti aquest descans i ja sap que les seves aportacions culturals al nostre magacín seran sempre més que benvingudes. Fins ben prest!