El garballó – pronunciat garbó a Menorca – és una petita palmera autòctona del Mediterrani occidental. És sobretot freqüent a la costa nord de Ciutadella. Sol tenir un port arbustiu d’1 a 4 metres d’alçada, encara que pot arribar als 7. Les fulles tenen forma de ventall, amb les puntes dels radis dividides, i el peduncle amb dues files d’espines. És una planta molt antiga. Es coneixen fòssils de fa 60 milions d’anys. Hi ha plantes mascles i altres femelles, pol·linitzades per un petit escarabat que hi viu en simbiosi.
El garballó té moltes utilitats, emprat des de l’antiguitat. Per una banda les seves fulles es fan servir en cistelleria, sovint en forma de llata. Se’n fan senalles, paneres, capells… També graneres i cordes. Segons el tipus de feina es cullen les fulles obertes, o bé els brots per cistelleria fina, seguint tècniques complexes i ancestrals.
Les parts tendres i els fruits són comestibles. Era típic per Sant Antoni a Ciutadella menjar brots de garballó, anomenats violes. Es va prohibir perquè posaven en perill la supervivència de les plantes.
El garballó s’empra com a ornamental. És molt resistent i adequat en jardins mediterranis. Pot viure centenars d’anys i arriba a prendre formes molt espectaculars.
.- Aquest és un article del GOB-Menorca per a Menorcaaldia.com