Sovint escoltem la paraula resiliència, però exactament què significa? L’enciclopèdia catalana ens diu: Capacitat de l’individu per a afrontar amb èxit una situació desfavorable o de risc, i per a recuperar-se, adaptar-se i desenvolupar-se positivament davant les circumstàncies adverses.
Malgrat ser una definició que ens parla de l’individu, ja sigui per si mateix o com a grup, entenc que no és una característica exclusiva de les persones en societat sinó que és una característica que també s’identifica en el món empresarial. En si mateixa l’empresa no és resilient, sinó que la característica la donen els valors que han de guiar el bon fer de l’empresari.
Les dones empresàries tenen, al meu entendre, més pràctica en ser resilients, ja que malauradament per poder arribar a llocs directius a nivell personal han hagut de fer front a més impediments que els que han trobat la majoria dels seus homònims de sexe masculí, cosa que les ha dotat d’un sentit resilient que després els hauria de permetre posar-ho en pràctica en l’organització que s’ha de dirigir.
Com a societat hem hagut de superar un dels pitjors moments de la història a nivell sanitari, el que ha afectat al llarg i a ample del sistema que ens havia costat molt esforç aconseguir, per a adonar-nos com de malament ho estàvem fent i veure les deficiències de les nostres estructures, un bon moment per ser resilients i afrontar amb el desconeixement de la situació, el futur .
La realitat que ens està deixant aquesta crisi és nova a nivell empresarial, amb uns costos de producció imprevisibles, amb una demanda desconeguda i una oferta financera atípiques és en aquesta nova realitat on s’ha de ser resilient, que no sé si com a sinònim d’inconscient en voler seguir endavant. Malgrat tot o conservador, intentant no moure el que ja funciona i fent unes polítiques d’inversió i creixement de mínims intentant reforçar una estructura que de ben segur a la majoria de les empreses s’ha vist afectada.
Les empreses que hagin fet bé els deures, sent resilients, aconseguiran allò que s’hagin marcat com a objectiu
En aquest ordre de coses,quines accions es poden dur a terme a l’empresa per ser resilients? És molt important no fer les coses de forma aïllada, ja hem vist que ens movem en un camp de sinergies i s’ha de valorar qui ens pot ajudar en el camí de l’èxit sense morir en l’intent o el que és el mateix, tancant. Gestionar els canvis que ens puguin sobrevenir s’ha de fer involucrant a tots els actors, des del nivell 0 fins al 10.
No podem remar contra corrent ni mirar cap a una altra banda quan hi ha canvis, hem de ser flexibles. Davant l’adversitat o allò desconegut, s’ha de ser optimista, buscar una sortida. La realitat és que res dura per sempre, i els problemes, si es poden solucionar, deixen de ser-ho; i si no, no cal destinar-hi més recursos.
Ens hem de marcar uns objectius, saber cap a on volem anar, i què – o qui – s’ha de canviar per arribar a la nostra fita. És molt important aprendre, ja sigui de la competència, dels clients o dels proveïdors. Hem de ser flexibles per a adaptar-nos al canvi, adaptar-se o morir. Ens hem d’envoltar d’un bon equip, que no resti, sinó que sumi en el nostre interès per créixer per avançar. Després de tot el que he dit, al final la majoria de les empreses es veuran empeses pel sector i les que hagin fet bé els deures, sent resilients, aconseguiran allò que s’hagin marcat com a objectiu.
Ningú va dir que seria fàcil.
.- Aquest és un article de n’Immaculada Fernandez, administradora de Fernandez & Associats gestoria i AMIC per a Menorcaaldia.com