En Joan Pons Pons ens porta aquesta setmana un enigma que reuneix tradició i natura. El doctor Francesc Camps, altrament conegut com Francesc d’Albranca va plantar tres pins. En Joan ens donarà pistes per saber on va ser.
27.- ON VA SEMBRAR TRES PINS EL FOLKLORISTA DOCTOR CAMPS?
Els arbres ara estan de moda. Ja siguin situats de forma individual o formant un bosc, els arbres han recuperat la presència que mai no havien d’haver perdut. És tal l’oblit als quals els hem tingut i ha estat tan intens el nostre abocament a la vida urbana i virtual que ha hagut de passar una pandèmia amb el consegüent confinament per adonar-nos i ajudar-nos a diferenciar entre les coses supèrflues i les que són essencials. Fins i tot al Japó ha sorgit una tècnica basada en coneixements mil·lenaris anomenada Shinrin-yoku que podria traduir-se de manera baldera com a banys de bosc. Fer passejades travessant boscos madurs ens fa canviar el ritme de vida i és beneficiós per a la nostra salut. Idò, sense anar a la bella illa del Japó hi havia avançats de la seva època, com ara el doctor Francesc Camps i Mercadal, conegut a més de la seva extraordinària feina com a metge també com un extraordinari folklorista, que no només receptaven la vida natural sinó que la posaven en acció i practicaven amb l’exemple. Nascut as Migjorn Gran l’any 1852, l’erudit, metge i amant de les paraules de la parla menorquina va sembrar tres pins, de l’espècie Pinus pinea, en pla pi ver o pi pinyer, a Menorca. Conegut com a Francesc d’Albranca per haver nascut al barranc amb aquest nom, era fill de pagesos i, pesar que es va llicenciar en Medicina i Cirurgia a la Universitat de Barcelona, no va deixar d’estar sempre en contacte amb la terra sense negligir mai l’ofici dels seus avantpassats. Una vegada vaig apuntar-me a una de les molt aconsellables rutes literàries que es fan al seu poble natal i ens vam apropar fins a una casa on va viure i que estava situada fora vila. La guia ens va contar una anècdota que, segons aquells que el van conèixer, el definiria. Un familiar d’un pacient va córrer fins a la casa. Va trobar un homenet que cavava a l’hort. Duia les mans brutes i les mànegues arromangades. El familiar va demanar pel doctor i l’home que se’n cuidava de l’hort va dir que esperés que l’aniria a cercar. Van passar uns minuts i va aparèixer el mateix home però ben net, amb el maletí de doctor i les robes que el caracteritzaven. Les grans persones, i Francesc Camps i Mercadal ho era, s’avancen sempre al seu futur com si tinguessin la capacitat d’albirar-lo. Avui ens interessa la seva vessant relacionada amb la naturalesa. On va sembrar fa uns 120 anys tres pins vers el folklorista des Migjorn Gran Francesc Camps?
SOLUCIÓ AL VINTISISÈ ENIGMA
ON HI HA UNA CASA DISSENYADA PER ORIOL BOHIGAS?
Així com a Ciutadella es poden entrellucar quatre fars alhora, la preciosa ciutat de ponent també disposa d’altres edificacions que, sense ser marineres, desprenen la llum dels seus creadors, els admirats arquitectes. Segons l’imprescindible llibre de Joan J. Gomila Menorca. Guia d’Arquitectura, hi ha unes quantes obres de Bohigas a Menorca, entre les quals destaca el Centre Privat d’Educació Infantil Cei Xipell del carrer de Sor Àgueda que va ser la primera actuació de l’estudi MBM a Menorca. M’he decantat per la Casa Camps-Juaneda situada a sa Caleta d’en Gorries per la bellesa i qualitat de l’obra i per la trista coincidència entre la mort d’Oriol Bohigas i la del propietari de la mansió. És, segons el criteri de Joan J. Gomila, una casa realitzada per primera vegada amb l’esquema helicoïdal experimentat per l’estudi MBM per primera vegada l’any 1973 a la casa Regàs del Baix Empordà (…) Es tracta d’un model tipològic basat en un paral·lelepípede simple amb forta presència en el territori. L’exterior es defineix en funció de les característiques de l’entorn on s’ubicarà la casa. A l’interior la planta es subdivideix en quatre parts que ascendeixen a l’entorn d’un nucli central pujant quatre escalons cada vegada, de tal forma que la sobreposició de plantes es verifica als setze escalons, que és l’alçada habitual entre dos nivells (…) Els quatre colors primaris, utilitzats al fons dels paraments on pleguen les persianes o en las parets de terrasses, ajuden a la seva definició i recuperen la tradició de l’ús del color en les vivendes fora ciutat”. Que serveixi aquest petit recordatori amb forma d’enigma per recordar les dues persones recentment desaparegudes vinculades a aquesta preciosa casa situada no molt enfora de la mar.