Per Tots Sants, murtons i aglans, cames-seques i esclata-sangs. Els murtons, els fruits de la murta, són un dels productes silvestres que marquen la tardor menorquina. Antigament les murtes s’empeltaven per a produir els murtons de floquet, que eren molt apreciats. La murta és un arbust mediterrani, que arriba a ser un arbre de cinc metres, caracteritzat per les seves fulles molt oloroses i les seves flors grosses i blanques. Floreix entre el maig i el juliol, i els murtons maduren a l’octubre i novembre. És molt freqüent arreu de Menorca, sobretot a ambients un tant humits. És l’origen d’alguns topònims, com Es Murtar.
La murta és una planta amb molta història en les cultures mediterrànies. Era l’arbre d’Afrodita, la deessa de l’erotisme i l’eterna joventut. Els romans s’adornaven amb corones fetes de murta en festes de casament. Com a reminiscència, al Pais Valencià són freqüents les entrades de la murta, desfilades on es van tirant branquetes d’aquesta planta. Grecs i romans empraven els murtons per aromatitzar el vi i per condimentar certs embotits que anomenaven murtatum, d’on sembla que deriva el nom de la mortadel·la.
La murta té moltes altres utilitats. En cuina va bé en plats de carn. També pot fer-se servir com un substitut del te. A Sardenya i Còrsega en fan licors, el mirto rosso amb els murtons i el mirto bianco a partir de les fulles. Les seves fragàncies s’empren en perfumeria. Té usos medicinals. En jardineria és mot agraïda. Suporta molt bé les podes, pel que és idònia per construir tanques vegetals. Serveix també per assaonar pells. A més la seva fusta és de molt bona qualitat, fina i compacte, molt apta per fer-ne talles, marqueteria, bastons…
La murta és molt present al folklore de Menorca, en cançons amoroses i dites: Oh brotet de murta tendre, què estona estàs a florir! Al·lota, tu m’has de dir si ton pare em vol per gendre.
.- Aquest és un article del GOB Menorca per a Sa Revista