Liti, cobalt, coure, coltan. I dades, per descomptat. Aquests quatre minerals són les matèries primeres indispensables pel desenvolupament de la revolució digital. És a dir, per la construcció dels principals productes de computació i electrònica de consum, com ara els smartphones, els ordinadors, les tablets i les consoles de videojocs, que han estat entre els més venuts el 2021 i els anys anteriors. No parlem dels big data: la compra i venda de dades s’ha convertit en el principal negoci actual. A mesura que aprofundim en la revolució digital, és a dir, en els pròxims vint anys, aquestes matèries primeres seran més preuades -per exemple el liti per les bateries dels cotxes elèctrics-, duplicant el seu valor actual. Per motius diversos, als darrers mesos s’ha produït una desestabilització dels preus. Segueixen la seva escalada a començament de l’any; no és res més que un avenç de com evolucionaran a les dècades vinents.
Excepte el coure, els altres tres metalls indispensables han estat descoberts recentment. El coure és un dels més utilitzats al món des de fa uns deu mil anys, gràcies a la seva ductilitat i manejabilitat. De fet, ha estat al servei de tots els processos de producció al llarg de la història. En canvi, el coltan es treballa només des de fa uns 30 anys, un cop va ser detectat a la Meseta de Rusizi, a la República Democràtica del Congo (RDC), envoltada per Ruanda, Uganda i Burundi; el liti, des de començaments del segle XIX, descobert a l’illa sueca d’Utö; i el cobalt, al segle XVIII, a Alemanya.
La major part de les reserves mundials de coltan i de cobalt -i, en menor mesura, també de liti i de coure- es troba a la RDC. El que seria una oportunitat definitiva pel seu desenvolupament ha esdevingut, per contra, el principal obstacle, ja que aquest país pinta ben poc tant en l’extracció com en la comercialització dels metalls. Només un tres per cent de les mines són oficials; les restants estan controlades per grups armats que extreuen els metalls il·legalment, utilitzant la mà d’obra infantil i de les dones en condicions infrahumanes, a preus vergonyosos. Les mines considerades verdes representen una ínfima part de les existents, en contraposició a les vermelles. Un cop extret el mineral, els grans intermediadors les exporten des del país veí, Ruanda, a les multinacionals que les transformen en components valuosos. El més dramàtic de la situació rau en el fet que els beneficis de les extraccions que obtenen aquests senyors de la guerra els dediquen a perpetuar el seu poder, lluitant contra l’Estat de la RDC, contra els milicians ugandesos i ruandesos, esclavitzant i massacrant la població autòctona per controlar el territori. A peu de mina, el quilo de coltan pot valdre 10 euros, a la capital de la regió minaire, Goma, 30, i a escala internacional s’ha disparat fins a 350.
El liti i el coure estan lleugerament més dispersos al subsòl de diferents països; Xile, sobretot en el segon, Austràlia, Xina o Argentina disposen d’importants reserves. El cas del coure és diferent. Xile és el primer productor mundial amb un terç del global, però el Perú, la Xina, els Estats Units i d’altres en participen.
Per la seva banda, el mercat de les dades encara apareix més disgregat: bancs, empreses de telecomunicació, companyies d’assegurances, d’energia, de logística, de la gran distribució, o agències de publicitat i màrqueting elaboren les seves pròpies dades i algoritmes, o bé els encarregues a les grans consultores o a les empreses especialitzades. Occident té dades; i la resta dels països, molt poques.
Les escapades
Hi ha escapades i corredisses per descobrir reserves dels quatre minerals arreu el món. D’aquesta manera, s’entenen els esforços d’Argentina. O de Veneçuela. O de Mèxic, on es parla clarament de la ruta sobirana del liti, que es prolonga a Bolívia i el Perú. O d’Afganistan, on la Xina està ocupant l’espai abandonat fins fa pocs mesos pels Estats Units i els aliats, on hi havia projectada una carretera, la ruta de liti (i de la droga), que fins que van marxar construïen les potències aliades beneficiant-se.
Malgrat aquests moviments, el fet que la gran majoria de les matèries primeres indispensables avui estan ubicades al centre d’Àfrica en mig d’un vesper polític i social a una de les zones més pobres i massacrades de la Terra. Durant un bon plegat d’anys, aquests metalls continuaran sortint majoritàriament de la RDC en les condicions actuals, mentre els seus habitants es dessagnen sense beneficiar-se ni gens ni mica del que hi ha al seu subsòl. I sembla que l’statu quo va bé a tots: senyors de la guerra, empreses logístiques que transporten la mercaderia, multinacionals que la reben per transformar-la, països de l’entorn, països occidentals que entomen la part més gran de la producció, i consumidors que adquireixen els tòtems de la felicitat al preu que sigui. Es clar que els organismes multilaterals i les organitzacions transnacionals han impulsat mecanismes que intenten controlar el nivell ètic en la producció i importació dels minerals. La UE, per exemple, amb data 1 de gener de 2021 va establir unes normes bàsiques per l’estany, el wolframi, el tàntal i l’or, per tal d’evitar que entrin dins les seves fronteres minerals que provenen de zones de guerra o els seus beneficiaris financin grups armats. El text no en diuen res del coltan, del cobalt ni del liti. Com diem: s’avança a poc a poc, mentre tot segueix igual.
Liti, cobalt, coure, coltan i dades han substituït majoritàriament al ferro, al carbó, al ciment hidràulic, al petroli, al gas natural, al cotó, que han estat la base de les transformacions industrials anteriors a la digital. Cada revolució econòmica impulsa les seves matèries primeres preferides, n’utilitza alguna del passat i genera grans moviments a la cerca comercialització i distribució de les noves. En mig de la voràgine de cadascuna, hi ha coses que no canvien: les formes d’accés i control de les matèries primeres: oportunitats per alguns, amenaces per altres.
.-Aquest és un article d’en Josep-Francesc Valls Director Càtedra Escenaris de Futur Retail, Turisme i Serveis UPF-BSM i AMIC per a Sa Revista.