El compromís que han adquirit molts governs per frenar el canvi climàtic i aconseguir la descarbonització de l’economia mundial és un camí, indubtablement tecnològic, carregat de riscos, reptes i oportunitats per a les generacions presents i futures. S’estima que en els pròxims anys la transició energètica generi entre 250.000 i 350.000 llocs de feina anuals, que requeriran nous perfils professionals i competències. Per avançar-se a les necessitats d’aquest futur mercat laboral marcat per la digitalització, la sostenibilitat i la globalització, la Càtedra de Sostenibilitat Energètica de l’IEB-Universitat de Barcelona ha elaborat l’informe Feines que demandarà el sector energètic: noves oportunitats sostenibles.
L’estudi, presentat per la Fundación Naturgy, analitza les oportunitats de feina que ofereix la transició energètica en un context de recuperació socioeconòmica, descarbonització i digitalització de l’economia. Són feines vinculades a quatre principals blocs: l’eficiència energètica, la generació d’energies renovables, la captura i emmagatzematge d’energia i carboni i la comercialització d’energia. L’informe estima que durant els anys vinents hi haurà, per una banda, un creixement significatiu de l’ocupació en aquests sectors que requerirà nous coneixements i competències i, per l’altra, que es crearan noves categories professionals que donin resposta a les necessitats específiques del mercat, com “gerents i tècnics de desenvolupament de producte i tecnologia de biocombustibles, biomassa, geotèrmia, sistemes de captura de metà o hidrogen, o professions relacionades amb eficiència energètica com auditors energètics”, exemplifica l’informe. També adverteix que desapareixeran algunes de les ocupacions energètiques tradicionals.
Segons María Teresa Costa, l’economista que ha dirigit l’estudi, aquestes noves categories implicaran “la incorporació de nous talents, però també s’haurà de promoure el trànsit de treballadors que actualment estan a ocupacions tradicionals cap a aquestes feines innovadores”.
Laura Martín, directora de l’organisme públic Instituto de Transición Justa, assegura que un dels reptes de l’actual administració envers la transició energètica justa és el “d’integrar a la població treballadora en aquestes feines tan específiques”.
Les hard i les soft skills
Parlem molt de futur, però la necessitat és actual. De fet, les webs de les empreses energètiques ja han començat a sol·licitar aquestes noves demandes a les ofertes de feina. Així ho conclou la Càtedra de Sostenibilitat Energètica de la UB, que en el seu informe ha analitzat 12.500 ofertes de feina de tot el món i un total de 5,5 milions de dades. La distribució territorial d’aquestes ofertes està concentrada, especialment, als EUA i Europa.
“Avui dia el sector energètic es caracteritza per ser el que té més alt percentatge de titulats universitaris -introdueix Costa-, però les noves demandes de feina demanen molt més: postgraus, màsters i doctorats”. Les branques de coneixement més sol·licitades, a més de la tradicional enginyeria, són les matemàtiques, les ciències socials, la química i les finances.
Costa adverteix que no hi ha grans diferències entre les titulacions d’Espanya i la resta del món: “a Espanya tenim molta exigència en el camp dels màsters i doctorats, i potser menys en formacions intermèdies”. De fet, Nacho Sequeira, director general de la Fundación Exit, ha fet una crítica a la poca atenció que reben els joves de Formació Professional en aquest tipus d’estudis i ha remarcat que la transició energètica necessita molt a aquests perfils: “necessitarem professionals que instal·lin les plaques solars, fabriquin els cotxes elèctrics o facin la rehabilitació d’edificis o dels sistemes de calefacció”.
Per la part d’habilitats, les soft skills, l’estudi assenyala especialment les orientades al client i al món digital. Predominen quatre principals blocs -resolució de problemes, autogestió, habilitats socials i gestió de la tecnologia- i són aplicables a qualsevol sector. Costa destaca, especialment “la capacitat d’adaptació a l’entorn, la disponibilitat per a mobilitzar-se, la voluntat d’aprenentatge i de treballar en equip, la flexibilitat i la comunicació efectiva i afectiva”
Som capaços de donar resposta?
La ràtio de graduats universitaris per habitant a Espanya és una de les més elevades d’Europa. I aquesta és una de les grans fortaleses de la nostra dotació educativa. Però la moneda té una altra cara, la negativa: “el nostre sistema educatiu té una gran debilitat: una taxa d’abandó escolar molt elevada”. Costa creu que l’empresa privada també pot fer molt en aquesta línia. “Ens hem d’esforçar més des del sector privat per promoure la formació contínua a les empreses”.
“Demanen debatre, defensar i organitzar la feina en anglès, com si aquesta fos la llengua materna, i això no ho tenim totalment consolidat”
Hi ha una debilitat del teixit empresarial que Costa ha volgut subratllar amb certa preocupació: l’anglès. “Totes aquestes ofertes de feina que hem analitzat demanen un alt nivell d’anglès. Demanen debatre, defensar i organitzar la feina en anglès, com si aquesta fos la llengua materna, i això no ho tenim totalment consolidat”, ha criticat. “És un desajustament entre oferta i demanda laboral que pot provocar vulnerabilitat”.
Deures per a tots
La col·laboració publicoprivada és clau per posar-se al dia en aquestes noves demandes. L’informe, de fet, posa deures a tots. En el bàndol de l’administració està estrènyer els vincles entre educació i feina i renovar els mètodes didàctics, apostant per la Formació Professional i l’educació STEM. Segons l’informe, les empreses, per la seva part, haurien de millorar les necessitats de reciclatge professional dels seus treballadors i “fomentar la participació de la dona, qui, malauradament, té encara una presència molt baixa en el sector”.
.- Aquest és un article de n’Elena Busquets i AMIC per a Sa Revista.