L’augment de dones al mercat laboral no està disminuint les desigualtats de gènere. Aquesta és la conclusió de l’estudi La pobresa en les dones: el precari equilibri del treball i la conciliació, impulsat per la Taula del Tercer Sector Social. Per donar-hi la volta, reclama racionalitzar horaris i més polítiques de família.
Tot i que l’ocupació de les dones de 25 a 45 anys amb fills ha passat del 47% el 1999 al 72% el 2021, la bretxa de gènere no ha millorat. De fet, hi ha una major proporció de dones a les feines no remunerades, i continuen sent les dones les que s’adapten a les necessitats familiars. També s’ocupen més de les feines a temps parcial, amb salaris més baixos, i es fan càrrec majoritàriament de les tasques domèstiques.
El 43% de les dones a partir de 16 anys estan en situació d’inactivitat, de les quals el 28% argumenta la necessitat d’atendre el treball domèstic i les cures a la llar com a motius principals de la seva situació. D’altra banda, malgrat que durant els anys de recuperació econòmica (2014-2019) es va reduir significativament la bretxa de pobresa segons gènere, en els darrers anys hi ha hagut una repuntada. Així, segons dades de l’INE del 2020, la pobresa afecta el 22% de les dones i el 17% dels homes.
Les causes de l’increment de la pobresa —apunta l’estudi de la Taula del Tercer Sector Social— són: l’estructura familiar, ja que les llars monomarentals tenen més risc de situació de pobresa; l’edat, pel fet que la pobresa és molt més alta entre les persones joves, especialment entre les parelles joves amb infants; i l’origen, perquè les dones d’origen migrat sovint treballen en sectors informals de l’economia, fet que les fa més vulnerables davant les crisis. De fet, la taxa de pobresa de les persones de més de 16 anys amb nacionalitat espanyola és del 14%, mentre que la de les persones d’origen estranger és del 55%, segons dades de l’INE.
Efectes de la Covid-19
L’estudi també analitza l’impacte de la Covid-19 en les dones. En primer lloc, el percentatge de dones en situació d’inactivitat va ser del 18% en plena pandèmia, mentre que era del 14% durant el mateix període de l’any anterior. La conclusió és que la pandèmia ha expulsat més dones del mercat de treball, segurament per atendre les necessitats familiars. La situació és especialment greu per a les dones d’origen estranger: durant el segon trimestre del 2020 la taxa d’ocupació de les dones de 25 a 45 anys de nacionalitat espanyola era del 80%, mentre que la de les originàries de Centreamèrica, el Carib i Sud Amèrica va ser del 57%.
L’anàlisi insisteix també que tot i que els homes es van implicar més en determinades taques domèstiques va ser especialment durant el confinament. En línies generals, però les dones han continuat assumint la càrrega més gran de responsabilitats i han patit una triple càrrega: laboral, domèstica i mental.
D’altra banda, s’han fet visibles les “febleses” del sistema de protecció social i situacions d’especial atenció com les treballadores en situació irregular, les víctimes de violència i l’estrès personal de les dones amb fills menors que han hagut de conciliar, des de casa, les cures, l’educació dels infants i el treball remunerat.
Mesures urgents
Davant d’aquesta situació, la Taula planteja cinc propostes urgents per reduir les desigualtats de gènere. La primera és racionalitzar els horaris laborals i les jornades de treball, reduint aquestes al voltant de les 35 hores setmanals. Planteja també afavorir les jornades intensives. En segon lloc, proposa crear polítiques de família amb compensació salarial que eliminin el biaix de gènere, com passa per exemple amb la reducció de jornada a la qual solen acollir-se majoritàriament les dones.
Reclama també crear permisos remunerats per a la cura d’infants menors, invertir en polítiques per combatre la pobresa infantil, com per exemple l’escolarització de 0 a 3 anys pública; i incentius per a la contractació formal de cuidadores i treballadores domèstiques per afavorir la regularització del sector.
.- Aquest és un article de social.cat i AMIC per a Sa Revista.