N’Antxon Castresana ens presenta aquesta setmana a na Karina Albarracín. Ella es dedica a cuidar a gent gran per les nits. Vigila si s’han d’aixecar, si tenen problemes, si han de prendre la medicació. És un col·lectiu esencial en la vida d’una societat cada cop més envellida i al que no tenim prou present.
Quantes vegades deixem a un cuidador amb familiars d’edat avançada i ens desentenem? Na Karina és un bon exemple. Porta 20 anys a Menorca treballant amb gent gran, catorze anys amb un matrimoni i sis amb una dona vídua. Es considera un persona amb vocació de servei. Cal tenir present que es tracta d’una feina que t’impedeix tenir una vida pròpia, una llar, sense festius del calendari i, com a molt, un dia lliure a la setmana. I malgrat tot allà hi és, ajudant a les persones majors.
“Hem de pensar que tots acabarem sent grans i necessitant que ens cuidin” explica a l’hora de definir el perquè s’esmera tant en aquesta feina. I quan se li pregunta, ho te clar. “La gent gran necessita que sentin que tothom els té presents, que són allà”