El garrover del diable és un arbust molt especial, bastant rar a Menorca. Viu a ambients eixuts i ruderals. Pot arribar a uns 4 metros d’alt. Té les fulles en forma de trebol i els fruits que recorden les garroves, o les mongetes. De fet són de la mateixa família que els trebols, les mongetes i els garrovers, les lleguminoses. Així, les flors tenen la forma típica d’aquesta família, són de color groc verdós amb una taca fosca i estan agrupades en feixos. Una característica d’aquesta planta és la mala olor que fa quan es frega. D’aquí ve el seu nom llatí i també d’altres de populars, com garrover pudent o el castellà hediondo.
És una planta que només viu en una estreta franja al voltant del Mediterrani i pròxim orient. Té un calendari molt peculiar, ja que està florit a partir de finals de la tardor i tot l’hivern, i perd la fulla a l’estiu. La caducifòlia estival és una adaptació al clima mediterrani, que ajuda a passar aquesta època tan eixuta.
Una altra característica única en les plantes del nostre entorn és que pot ser pol·linitzada pels ocells, fet habitual als tròpics però insòlit al mediterrani. Així, els busquerets (Sylvia) i ulls de bou (Phylloscopus) furguen amb el bec les flors cercant nèctars que els agraden molt, i d’aquesta manera traslladen pol·len d’una planta a una altra.
El garrover del diable és una planta tòxica. Conté diferents alcaloides. Té uns certs usos medicinals, però reservats a experts. Un ús errat podria ser mortal. De fet sembla ser que durant l’Edat Mitjana s’emprava aquesta planta per emmetzinar les puntes de les fletxes i les llances, de manera similar al curare de les tribus amazòniques. Es creu que la presència habitual d’aquesta planta al voltant d’antigues fortaleses es deu a restes de cultius amb aquesta finalitat. Fins i tot la seva raresa a ambients naturals, i que es trobi moltes vegades en àmbits humanitzats d’antic, fa pensar que pugui ser una planta introduïda ancestralment pels seus usos. A Menorca la podem trobar sobretot als voltants de Maó, però també a punts tan màgics com la Cova dels Jurats a Calascoves.
El garrover del diable és una planta molt polida, apte per a qualsevol jardí. El seu peculiar període de floració ens dóna un toc de color durant tot l’hivern, i ens atrau els ulls de bou.
.- Aquest és un article del GOB de Menorca