Les boques de dragó blanques són una de les flors més habituals a les tanques de primavera. En aquesta època és molt bona de reconèixer per la forma de les flors, que recorden un insecte amb les ales obertes, de color blanc amb el pètal superior de tons morats. Quan els insectes d’espècies adequades s’hi posen, el llavi inferior s’obre i permet la pol·linització. És una estratègia per mantenir protegits els òrgans reproductors i només exposar-los quan són visitades per insectes adaptats al seu disseny. Les flors s’agrupen en espigues denses, amb fulles entremig. Quan la planta no està florida també es coneix fàcilment per les seves fulles llargues i estretes amb unes dents ben grosses, i disposades a la tija de dues en dues, una contra l’altra i alternant-se, de manera que quan miram la planta des de dalt formen una creu molt clara.
Les boques de dragó blanques viuen sempre entre altres herbes, ja que per alimentar-se tenen una estratègia mixta. Fan la fotosíntesi, però a la vegada també xuclen nutrients parasitant les arrels d’altres plantes. Tenim altres herbes silvestres que anomenam boca de dragó, amb flors d’altres colors, però segurament aquesta és la més cridanera i espectacular.
.- Aquest és un article del GOB Menorca per a Sa Revista