Un dels blaus més delicats que pugui tenir una flor a Menorca és el de la cama-roja. Des de finals de primavera i ben avançat l’estiu, entre rostolls o a vores de camins, apareixen aquests brots de cel. Les flors recorden les dels lletsons, però són més grosses i blaves. S’enlairen sobre tronxos molt ramificats, aparentment sense fulles però de fet en tenen de molt petites. Les fulles més aparents són totes basals, allargades i molt retallades. Era costum recollir-les tendres per posar a les ensalades, o també per fer-ne raoles.
Les arrels d’una varietat cultivada de cama-roja, torrades i mòltes, són la xicòria, un succedani del cafè. A aquesta varietat se li diu cama-roja lletuguera o directament xicòria.
A Menorca podem trobar també una espècie molt semblant a la cama-roja, però més petita i que només viu un any, que és Cichorium endivia divaricata. La planta silvestre no té nom popular, però les varietats de cultiu són ben conegudes. Una és l’endívia, que diem aquí, molt plantada a Menorca amb diferents varietats, sovint de fulles revulles. Tant en castellà com en català li diuen escarola. I també el que en aquestes llengües solen anomenar endívia, de fulla allargada sencera i blanca, és una altre varietat de la mateixa planta.
Els noms populars vegades són un embull, però tant les cama-roges, endívies com escaroles són ben bones.
Aquest és un article del GOB Menorca per a Sa Revista.