Aquesta planta també s’anomena esquitxadors, perquè just es freguen els seus fruits exploten expulsant les llavors, juntament amb un suc amarg i irritant. Era un joc de risc pels fillets, que feien esclatar els fruits tocant-los amb un pal, intentant esquivar l’esbrufada, que pot arribar tres metres lluny. Aquesta planta viu a vores de camins o de sembrats. És de la família de les cucurbitàcies, com les carabasses o els melons. Els tronxos creixen ajaguts en terra. Les fulles són gruixades amb uns pèls curts rígids, i tenen forma de cor allargat i arrugat. Cada planta fa flors de dos tipus, unes femelles i les altres mascles. Els fruits són com petits cogombres amb pèls eriçats, penjats cap avall d’un peduncle torçat com una garrossa.
Els antics egipcis ja empraven aquesta planta amb finalitats medicinals. És un purgant potent, però difícil d’administrar podent provocar gastroenteritis, avorts, intoxicacions greus i fins i tot la mort. S’emprava el suc dels fruits en ús intern. També s’ha considerat anti-reumàtic i cardíac. En ús extern s’ha fet servir per la sinusitis i dolors articulars. Les arrels tenen components analgèsics. El seu ús s’ha de deixar a persones expertes, que segurament preferiran emprar altres remeis.
.- Aquest és un article del GOB Menorca.