El camamil·ló o mançanilla borda és una planta mediterrània, molt freqüent a Menorca a marines baixes de romaní, xipell i estepes. És un arbust petit, que no sol arribar al metre d’alçada, d’aspecte grisenc pes estar recobert en bona part d’un toment blanquinós, que el protegeix de les fortes insolacions estivals. Les fulles són linears, recordant les del romaní, de marges caragolats, verdoses per damunt i blanquinoses per la cara inferior. És de la família de les compostes, com la camamil·la, i les seves flors la recorden. Són molt petites i agrupades en capítols envoltats per unes bràctees papiroses de color daurat. Es conserven molt bé seques i s’empren en decoració, anomenat-les sovint semprevives. Una de les característiques més xocants d’aquesta planta és l’olor, que recorda el curri, i d’aquí el nom anglès de curry plant. Aquesta olor és més evident en èpoques de calor. El curiós és que el curri és una mescla d’herbes que pot variar en la seva composició però no duu camamil·ló.
Les fulles es poden emprar com a condiment. De les flors se’n fan infusions, que s’han fet servir com estomacals i pels refredats. Les branques seques serveixen d’esca per encendre el foc i per fumar els ruscs d’abelles. Com a planta de jardineria, el camamil·ló és excepcional donant grans resultats en jardins de baix consum d’aigua.
.- Un article del GOB Menorca.