Enfilada pels campanars trobareu aquesta mateta tinguda entre les plantes més màgiques i apreciades en la bruixeria mediterrània. Li agrada viure tocant la pedra vella i treballada, de les esglésies i les murades, encara que també la podem veure al camp a l’entrada de coves i barbacanes, on s’hi concentra humitat i nutrients dels animals que les freqüenten. Té les fulles amples, una mica vellutades, de tacte suau i aferradisses. Les flors són grogoses, i els fruits prenen la forma d’una mena d’olleta amb una tapadora, dins la qual hi trobam les llavors. D’aquí li ve el nom de capseta. Floreix bona part de l’any.
Tota la planta és tòxica i molt perillosa en ús intern. Tot i així s’ha fet servir molt pel mal de queixal, ja que és sedant i analgèsica. I també es fumava en substitució del tabac en èpoques de carestia. Per açò també es coneix com a tabac de capseta o de paret. La llista d’utilitats medicinals que se li atribueixen és llarga, però sempre s’ha d’emprar administrada per una persona experta: asma, tos ferina, càlculs renals, parkinson, reuma… Hi hauríem d’afegir els usos màgics.
És una de les tantes plantes anomenades també xuclamel, perquè el nèctar dolç de les flors és xuclava.
.- Aquest és un article del GOB Menorca.