Terra que cria rapa no es ven ni es barata. Aquesta dita ja ens indica que la rapa és una planta pròpia de terres fresques i fèrtils. És molt comuna arreu de l’illa a ambients ombrívols de boscos i horts, acompanyada sovint pel frare cugot. Les dues criden molt l’atenció per la seva inflorescència, en forma d’aluda de color clar en el cas de la rapa. D’aquesta aluda, anomenada espata, en surt al mig l’espàdix, una mena porra de color groc. Dins l’espata al voltant de l’espàdix s’organitzen tres tipus de flors diferents – femenines, masculines i estèrils – per aconseguir una pol·linització eficient i creuada capturant mosquits. Les fulles, en forma de punta de llança, són de les més grosses d’una planta autòctona de Menorca. No tenen tija, i surten directament del bulb subterrani. A l’estiu tota la planta s’asseca llevat del bulb, que rebrotarà passada la calor.
La rapa és una planta tòxica i perillosa però així mateix emprada com a medicinal, només per gent experta. Les arrels tuberoses tenen molt de midó, que s’extreia per emmidonar la roba. Les fulles molt ben cuinades rebaixen la toxicitat i es consumeixen a l’orient del Mediterrani, per exemple per fer farcellets d’arròs.
.- Aquest és un article del GOB Menorca