La calor, entrat l’estiu, eixuga els camps i s’esvaeixen les flors. Hi ha però unes constel·lacions d’estels rosats que contrasten per sobre de les herbes seques, fins ben entrada la canícula. És l’herba centaura, una delicada planteta de floretes cridaneres i formes estilitzades, amb unes ramificacions molt regulars, que semblen dissenyades per un tècnic enginyer. El nom li ve de la mitologia grega. Els centaures eren meitat humans meitat cavalls – quasi com els menorquins – i un d’ells, el centaure Quiró, emprava aquesta planta amb finalitats medicinals.
D’herbes centaura en tenim diferents espècies a Menorca. Tres de flor rosada i unes quantes de flor groga. Està molt relacionada amb la genciana (Gentiana lutea), i en comparteix moltes propietats. Segons Marc Moll, a Menorca s’emprava per fer venir la gana, per combatre les tercianes, la diabetis, la febre i els trastorns de ventrell. S’ha utilitzat també per moltes altres coses. Pot fer-se servir com a ingredient de cerveses, aiguardents i vermuts, donat el seu sabor molt amargant. En tractaments capil·lars, protegeix de la caspa. la sarna i els polls. S’ha emprat també com antídot a verins de mossegades d’escurçons. I en jardineria, era una planta habitual als jardins medievals.
.- Aquest és un article del GOB Menorca.