Fer feliços a les persones que t’envolten i buscar sempre la positivitat en la teva vida social no té res de dolent, però fins a un cert punt.
Si t’esforces massa per complaure els altres, et vas convertint en una persona fàcil de convèncer i, per tant, manipulable. Encara que no ho vegis com una cosa dolenta, a llarg termini pot ser-ho. Perquè com més intentis complaure els altres, més et perdràs a tu mateixa i la teva veritable essència.
Quan fas tot el possible per a complaure a les persones que t’envolten, et tornes més vulnerable a les crítiques i als teus defectes. Comences a dependre massa de les opinions dels altres, i això et pot fer molt infeliç.
El fet de voler complaure sempre a tothom farà que moltes persones depenguin de tu. S’acostumaran al fet que facis coses per a elles i començaran a dependre de tu. D’aquesta manera, si en algun moment els dius que no a alguna cosa, els seus plans podrien fracassar. Aquesta codependència és perillosa perquè pot succeir subtilment sense que t’adonis.
El moment d’adonar-te que no pots complaure a tothom, és complicat. Has d’aprendre a confiar en tu mateixa sense dependre dels altres i a buscar la teva pròpia felicitat. Per a això, has de fer una gran feina d’autoconeixement i prendre el rumb que més desitgis per a la teva vida.
Si perds massa temps a complaure els altres, et pots oblidar del teu benestar.
*Un article d’Amic per a Menorcaaldia.com