N’Antxon Castresana ens porta avui una foto de n’Eduardo Bermejo. Tot i que és pintor, ell refusa considerar-se un artista. “Vaig començar a pintar perque estava aïlllat i era una forma de distreure’m i descobrir-me. Després el hobby va passar a ser una professió. No he fet una formació acadèmica i per això sempre he tingut una lluita interna per saber cap a on va la meva feina. Enfrontar-se a un llenç és lluitar contra un mateix. Aix+o em va dur a cercar altres estils fins que vaig ensopegarr amb un gran crític espanyol i ell em va mostrar que tinc una identitat pròpia i que l’obra que feia per allunyar-me de l’estil academicista era un segell propi, interessant i el camí que havia de triar.”
Bermejo va arribar a Menorca gairebé per casualitat “i per Stephen Hawking” recalca. A més de la pintura també ha fet treballs al món musical. “Un dia vaig punxar a una sala i vaig posar un temameu de música electrònica que utilitza un diàleg amb la veu d’en Hawking. Una de les persones que era allà va venir a veure’m perque li havia agradat el tema. Vam parlar de pintura i demés i amb el temps em va convidar a venir perque obrien una gal·leria d’art a Maó”.
N’Eduardo, aquí on el veieu, potser no es considera artista, però les seves pintures s’han exposat, fins i tot al Japó. A la imatge de n’Antxon si que s’albira l’artista inquiet que té dins seu amb una mirada que cerca el color, la composició i la forma d’expressar-se amb la pintura.