Tag: Joan Pons Pons

Setanta anys per créixer.
Un mes per desarrelar-se.
Un matí per desaparèixer….

La solitària rosa d’hivern ha perdut tots els pètals….

Ha nascut una rosa d’hivern al jardí….

No es veuen amb claredat ni els dos lleons, que representen el poder de la mort, ni la palmera que representa l’arbre de la vida….

Durant la pandèmia vam veure un oriol….

Avui vuit de novembre he vist el primer tord blanc de la temporada: menjava llentiscla negra d’una mata….

Ha caigut un pi. Ha caigut un arbre. I no un arbre qualsevol. Un arbre de Cala Galdana….

Dibuixa’m un mart.
Fet….

L’àvia Maria, la meva àvia materna, no sabia ni llegir ni escriure ni tampoc parlar en castellà però era una de les persones més sàvies que he…

El meu ocell preferit és l’ocell.
El meu arbre preferit és l’arbre.
El meu ser humà preferit és el ser humà….

La tortuga és valenta però va lenta….

Els ocells tenen memòria de la bondat. Sempre que som a ca nostra vaig omplint una pica diminuta de marès. L’aigua es fonamental per a les aus….