El Teatre Principal, un orgull – menorca al día
Skip to content

El Teatre Principal, un orgull

Vicenç Tur, portaveu del Grup Municipal del PSOE de Maó

El passat dilluns, el Teatre Principal de Maó va rebre la Medalla d’Or del Mèrit de les Belles Arts. Com a portaveu del Grup Municipal Socialista, vaig tenir el gust d’assistir a aquesta cerimònia en què també va rebre la Medalla d’Or el magnífic baríton Joan Pons. Una immillorable unió musical i artística.

La batlessa de Maó, la Sra. Reynés, va recollir aquesta distinció en condició de Presidenta del Patronat i en representació de la societat maonesa. Una societat, la nostra, que ja a la primera meitat del segle XIX es va dotar d’un Teatre d’una qualitat excepcional, fet que demostra la vida cultural que existia, ja en aquells anys, a la nostra Ciutat. El Teatre n’és un dels exponents, juntament amb l’Institut, l’Ateneu, l’Orfeó, tots ells símbols d’aquella societat il·lustrada que arriba fins als nostres dies.

Estic convençut que la batllessa n’és conscient. Aquesta merescuda distinció és fruit de l’esforç, estima i dedicació de molta gent al llarg de la nostra història. I és d’aquesta llarga trajectòria que m’agradaria destacar-ne dues fites concretes.

La primera, data de l’any 1990, quan després de dures negociacions, va quedar rescindit el contracte d’arrendament del teatre -que ho era des de 1945- i va quedar definitivament en mans de l’Ajuntament. En aquell any es va fer realitat la convicció que el Teatre havia de ser 100% del i per al poble, i això va suposar una passa endavant importantíssima pel nostre teatre.

La segona fita importantíssima, sense cap dubte, és la magnífica restauració que va iniciar-se l’any 1997 i culminà amb la re inauguració el juny del 2001.

Val la pena, per tant, destacar la bona feina feta pels responsables municipals d’aquells moments, Borja Carreras i Artur Bagur, que van liderar aquests dos històrics i transcendents episodis del Teatre Principal de Maó.

El nostre Teatre ve de molt lluny, però la seva extraordinària trajectòria no ha de servir per quedar de braços plegats. Se l’ha d’alimentar constantment per mantenir la seva solera, al temps que correspon a l’Ajuntament de cada moment saber realimentar l’orgull de la societat maonesa per tenir un dels millors espais escènics que es conserven. I aquest orgull s’enriqueix també per seguir convertint el nostre Teatre en referent de la modernitat, de la Cultura en majúscules i de la implicació de tota una societat (la maonesa i la menorquina) en el disseny de la seva programació.

Llargs anys al Principal!

 

 


Deja un comentario

Your email address will not be published.