En molts anys de qualcada a ses festes de la Mare de Déu de Gràcia no havia passat mai que, tal dia com avui, un 16 d’abril, Maó no tengui Junta de Caixers.
Aquesta Junta sempre havia sortit per Sant Antoni, mitjançant un sorteig de cada càrrec, al qual et podies apuntar voluntàriament i individual amb un imprès que es presentava a cultura. El sorteig es celebrava en una assemblea convocada amb aquest objectiu.
Per tal de millorar sa nostra festa i els protocols es va formar un grup amb algunes persones voluntàries i d’altres triades per s’ajuntament. Aquest grup havia d’exposar i comentar les seves idees amb la resta de Cavallers de Maó, i atendre les propostes dels què no eren des grup per així, entre tots, aconseguir millores. Però durant aquest període de feina, es grup de comissió de protocols no ha comentat res amb sa resta de sa qualcada: grup de comissió i ajuntament han tallat es bacallà, l’han cuinat i se l’han menjat ells tot sols, sense explicar res als altres cavallers ni deixar-los tan sols expressar el seu punt de vista. És una vergonya que de quatre anys cap aquí s’hagi fet una passa enrere cada any amb es tema de sa qualcada. Per què es mescla sa POLÍTICA amb sa QUALCADA? No havia passat mai, però darrerament sa POLÍTICA obliga i comanda damunt els cavallers, quan sa qualcada és sa part més important de ses Festes. Alerta, però, que hi ha un refrany menorquí que diu : “Qui tot sol s’ho menja, tot sol s’ofega!”
Resumint, Maó ara mateix només té cavallers molt molests, no té caixers. I no hi ha Junta de Caixers per no haver fet ses coses bé.
