Les Illes Balears, com és ben sabut per tothom, és la Comunitat Autònoma que més ingressos aporta a l’Estat per càpita i una de les que menys rep a canvi.
El dèficit fiscal que s’ha establert és de 3.000 mil milions d’euros anuals, un 14% del nostre Producte Interior Brut. Unes xifres escandaloses es miri com es vulgui, més encara si tenim en compte la qualitat dels serveis públics i les prestacions que reben els nostres ciutadans en comparació amb els de la resta de l’Estat.
Com que es tracta d’un arxipèlag, l’Estat no hi fa cap infraestructura que necessàriament sigui de la seva competència (carreteres, ferrocarrils, etc.) i les que ho són (ports i aeroports) són susceptibles de ser transferides.
El funcionament de l’economia Balear fa necessari el control de la política fiscal pròpia que permetria un millor finançament i una reducció de la càrrega impositiva. Altres regions d’Espanya gaudeixen d’un règim de corresponsabilitat fiscal a través d’un concert econòmic particular i amb el mateix marc legislatiu funcionen millor.
Des d’El Pi defensam poder disposar d’un règim de concert econòmic, és a dir, que les Illes Balears recaptin tots els seus impostos i que després passin a l’Estat la quota corresponent als serveis comuns i la solidaritat interterritorial que fixam en un 4% de límit. Els landers alemanys no són sospitosos de manca de patriotisme.
La corresponsabilitat fiscal, que cada comunitat autònoma recapti els seus imposts, porta a una major eficiència en l’ús dels recursos públics. No parlam de privilegi si no de bon i millor funcionament.
