L’equip de govern del Consell Insular de Menorca ha complert 100 dies des de l’inici del seu mandat per la qual cosa vol destacar l’acompliment dels compromisos i la gestió per donar resposta a tots aquells temes prioritaris per a l’illa.
Així, el Consell Insular de Menorca vol fer un repàs de la tasca feta durant aquests primers mesos de mandat, pel que fa a les 12 mesures més urgents amb les quals es va comprometre a iniciar durant els 100 primers dies de govern:
- Posada en marxa de les mesures urgents antidesnonaments. La consellera de Serveis Generals, Participació Ciutadana i Habitatge, Cristina Gómez, ha mantingut reunions amb diverses entitats financeres que han acceptat la negociació individual de cada cas, amb bon pronòstic en casos de primer habitatge i deutors de bona fe, en els casos en què l’Administració intervingui en les tasques d’intermediació.
Des del departament d’Habitatge s’ha demanat a l’IBAVI la reobertura de l’oficina de Menorca de forma permanent i en horari complet; així com l’impuls de lloguers socials assequibles (amb un màxim d’un 30 per cent de la renda familiar). Gómez va aprofitar la visita institucional de la presidenta del Govern de les Illes Balears, Francina Armengol, per sol·licitar que faciliti la reobertura de les oficines a Menorca amb l’objectiu d’oferir lloguers d’habitatge públic a preu assequible i que alhora s’ampliïn les seves funcions habituals cercant la col·laboració amb el Consell Insular de Menorca i tots els ajuntaments per oferir un assessorament i servei d’intermediació hipotecària a la ciutadania.
En aquesta línia, la vicepresidenta segona va assistir a l’assemblea de la PAH per recollir les seves propostes i conèixer de primera mà la situació actual. A més es va entrevistar amb la directora a Balears i el personal adscrit a Menorca de la Fundació IRES per tal de traslladar la voluntat política d’ampliar el servei del SASJ a les persones afectades per procediments judicials de desnonament.
Una de les últimes actuacions d’aquest departament pel que fa als 100 primers dies de govern ha estat l’organització de la 1ª Jornada Tècnica d’Habitatge, que va comptar amb la presència del conseller de Territori, Energia i Mobilitat del Govern balear, Joan Boned, i del director general d’Arquitectura i Habitatge, Casimir Godia. A l’acte es va convidar als regidors d’Habitatge dels diferents ajuntaments de l’illa, a Caritas, Creu Roja i a les entitats financeres.
La finalitat d’aquesta 1ª Jornada Tècnica d’Habitatge és la redacció i formalització de convenis entre les diferents administracions (Govern balear, IBAVI, CIM i ajuntaments), el Tercer Sector i/o les entitats financeres.
- Inici d’un Pla de xoc contra l’exclusió social que garanteixi, sobretot, l’alimentació infantil, en especial en època de vacances. En aquest sentit, les conselleres de Serveis Generals i Benestar Social, Cristina Gómez i Maria Cabrisas, ja s’han reunit amb els regidors de Benestar Social dels ajuntaments de Menorca per tal de poder començar a posar les bases del Pla de xoc i coordinar i liderar les mesures contra l’exclusió social. Així, es va anunciar que la meitat de la partida d’estalvi en estructura política que correspon al mig any anirà destinada a ajudes socials que, el 2015, per una qüestió de temps, decidiran els ajuntaments.
- La sol·licitud al Govern balear de la posada en marxa d’un servei provisional de residència de malalts i familiars de Menorca, Eivissa i Formentera és un dels temes que es van comentar durant la visita de la presidenta del Govern de les Illes Balears, Francina Armengol, a Menorca i també durant la Conferència de Presidents.
En aquests moments, podem dir que l’actual Govern ha modificat el conveni de Ca’n Granada per garantir la gratuïtat dels usuaris de l’Ib Salut, i ampliar els beneficiaris (de13 a 23). Ca’n Granada, amb el conveni signat pel Govern Bauzá, era un solució cara, insuficient i injusta, perquè no evitava ni la gratuïtat ni l’anticipació del pagament de la residència.
Aquesta modificació és una mesura provisional mentre es defineix el model definitiu per a garantir la residència a tots els usuaris desplaçats per l’Ib Salut.
- El Consell Insular de Menorca ha expressat davant el govern estatal la seva posició, clara i contundent, contra les prospeccions petrolieres.
La conselleria de Medi Ambient compta amb el suport del Gob Menorca, de totes les confraries de pescadors de l’illa, d’ASHOME i dels col·lectius Menorquins pel Territori i Menorca Diu No per tal de manifestar de manera unànime el rebuig a les prospeccions.
En la mateixa línia, el Consell Insular de Menorca s’ha sumat, juntament amb el Govern balear i el Consell Insular de Mallorca, a l’Aliança Mar Blava amb la idea que la problemàtica adquireixi un nivell autonòmic no tan sols en l’àmbit administratiu sinó també amb l’objectiu d’implicar a un major nombre de representants del teixit empresarial i social. A més, s’ha convidat als diferents ajuntaments de l’illa a sumar-se al rebuig conjunt contra les petrolieres.
El Consell Insular de Menorca va aprovar per unanimitat en l’últim Ple una proposta per instar al govern central i al Congrés dels Diputats a aprovar una llei per convertir el Mediterrani en un mar lliure de qualsevol tipus de prospeccions d’hidrocarburs.
El departament que encapçala el conseller Javier Ares ha contactat i rebut el suport d’altres governs, com el de Canàries, així com d’altres Reserves de Biosfera. Dia 30 d’aquest mes s’espera també rebre el suport del Comitè MaB de la UNESCO, així com de les altres 46 Reserves de Biosfera del territori espanyol.
Dia 7 d’octubre es va celebrar el 22è aniversari de la declaració de Menorca com a Reserva de Biosfera amb l’organització de diferents ponències i esdeveniments per tal de subratllar la posició de rebuig a les prospeccions.
- Pel que fa a la revisió plantejada del Pla Territorial Insular (PTI), el conseller d’Ordenació Territorial i Turística, Santiago Florit, ha començat la ronda de reunions amb els diferents ajuntaments de l’illa els quals ja comencen a fer arribar les seves propostes de millora envers el PTI. Així mateix, s’ha remès un escrit dirigit a totes les organitzacions polítiques implantades a l’Illa i a totes les que, en el seu moment van presentar alguna esmena o al·legació al PTI en la versió que ara es pretén revisar, per tal de tenir una visió àmplia de les propostes de modificacions que es puguin realitzar.
A més, Florit treballa en la suspensió, de forma cautelar, d’aquells aspectes desreguladors i contraris a la sostenibilitat de la Norma Territorial Transitòria (NTT) per evitar danys irreparables al territori. A tal efecte, el conseller està rebent l’assessorament dels Serveis Jurídics del Consell Insular de Menorca per donar forma a la Norma Territorial Transitòria.
- El departament de Medi Ambient ha anunciat el final de les obres de la cel·la E de l’abocador de Milà II i, en conseqüència, la paralització d’enviaments de residus a Son Reus (Mallorca). La mobilització de 4.984,94 t de residus cap a l’illa veïna (que es va dur a terme durant tres mesos, de març a juliol) va suposar un cost total de 720.194,00 euros, gairebé el doble del que ha costat el projecte de rehabilitació de la cel·la E.
Rere una visita pública a Milà amb els representants dels mitjans de comunicació, alcaldes i consellers, en un exercici clar de transparència, l’equip tècnic que dirigeix Javier Ares va revisar el procediment d’adjudicació de la gestió de la planta. Finalment, la Junta de Govern del Consorci de Residus va adjudicar el contracte de gestió i tractament de residus de Milà, el que permetrà la reparació dels desperfectes actuals i apostar per una gestió integral on es prioritzi el reciclatge i la minimització en origen dels residus generats.
En aquests moments Medi Ambient resta a l’espera de la resolució de les al·legacions presentades per una de les UTE. A més, s’han establert converses amb TIRME i el Consell Insular de Mallorca per rebaixar els costos dels enviaments a la incineradora en cas de veure’ns de nou en una situació d’emergència.
Quant al procés de depuració de responsabilitats, aquest ja ha estat rebut per la Junta de Govern del Consorci de Residus i Energia i s’estan prenent al respecte les mesures oportunes.
- L’equip de govern comparteix la preocupació pel projecte de traçat denominat “Millora de la carretera Me-1 entre Alaior i Maó”. Les obres de millora de la Me-1 depenen d’un conveni amb el Ministeri de Foment que va lligat al Pla director sectorial de carreteres que el CIM només va aprovar inicialment i que ha estat congelat durant els darrers 4 anys. Com que el PP no va desistir d’aquest Pla (com sí va fer amb el de comerç), s’ha tornat a reactivar-lo i s’ha enviat la memòria ambiental a la Comissió balear de medi ambient per començar a revisar-lo.
Hi ha una voluntat manifesta de l’equip de govern de reduir i revisar tot el projecte per ajustar-lo a les dimensions de Menorca amb l’objectiu clar que es desenvolupi amb criteris de major sostenibilitat d’acord a una illa Reserva de Biosfera.
El juliol, en entrar el nou govern al CIM, ja era evident que, en general, hi havia un retard important en la programació de l’execució de les obres a la carretera Me-1, en tots els trams, respecte a l’addenda signada el desembre de 2014 i aprovada al Ple d’abril de 2015. Aquesta situació ha obligat a l’equip de govern a demanar una reprogramació de les obres al Ministeri de Foment. Així, el passat dimarts dia 15 de setembre es va programar un viatge a Madrid per sol·licitar aquesta reprogramació, traduïda en un augment d’un any del termini global d’execució de les obres de la carretera, fins al desembre de 2018, proposta que va ser acceptada per la Comissió Mixta Ministeri-CIM, a la vista del retard evident del projecte en tots els trams.
El tram Alaior-Maó és l’únic que s’ha començat i és, per tant, el que presenta més problemes. En aquests moments, a dos mesos d’acabar el termini d’execució, només hi ha un 20% de l’obra feta. La UTE va presentar, a tres setmanes de començar les obres (octubre de 2014), una desviació de pressupost d’un 38%, quan la llei només contempla un sobrecost màxim del 10%.
En aquests moments s’està negociant la rescissió del contracte amb la UTE de forma justa, qüestió que ha de quedar resolta en els pròxims dies.
- La vicepresidenta primera i consellera d’Ocupació, Projecció Econòmica, Joventut i Esports, Susana Mora, ha iniciat dins aquests primers mesos de govern el procés de constitució del Ple del Consell Econòmic i Social, màxim òrgan de govern del CES, que té atorgada la competència de constitució d’aquest consell. A tal efecte s’ha notificat a tots els seus integrants, organitzacions sindicals, organitzacions empresarials i ajuntaments, perquè proposin als seus representants i poder, així, celebrar la sessió constituent i donar impuls al Contracte Social per a Menorca.
En paral·lel al procés de constitució propi del CES, Susana Mora s’ha reunit amb agents socials i econòmics, entitats i particulars encetant el diàleg social per a l’elaboració d’un pla per a l’ocupació a Menorca que tindrà com a eix estratègic la formació i que formarà part del Contracte Social abans esmentat.
- En coordinació amb la Conselleria de Participació, Transparència i Cultura del Govern de les Illes Balears, el conseller de Cultura i Educació del Consell Insular de Menorca, Miquel Àngel Maria, ha iniciat els contactes amb la Generalitat de Catalunya per a la reincorporació de les Illes Balears a l’Institut Ramon Llull (IRL), organisme de promoció exterior de la cultura en llengua catalana. En aquests moments, s’està estudiant la fórmula per dur-ho a terme de la manera més ràpida, i es planteja la possibilitat que, a més del Govern de les Illes Balears, també els Consells insulars puguin subscriure un protocol d’adhesió i col·laboració amb l’IRL.
Per altra banda, els quatre Consells Insulars i la Conselleria de Participació, Transparència i Cultura del Govern balear ja treballen per recuperar la recepció del Canal 33, Club Super 3 i Canal de Notícies 3/24. La solució tècnica en què es treballa en aquests moments passa per una implicació activa dels Consells Insulars, que permetran l’ús dels seus múltiplexs per incrementar l’oferta de canals en llengua catalana.
- El Consell Insular de Menorca ha dut a terme una reducció de càrrecs i una baixada dels salaris dels càrrecs electes i no electes. Aquest estalvi es destina als plans de xoc contra la pobresa. L’aprovació del Cartipàs per al mandat 2015-2019 va implicar un estalvi anual d’aproximadament 340.000 euros.
- L’equip de govern ha creat un portal de transparència, clar i accessible, per informar, puntualment, la ciutadania de la situació en què s’han trobat les diferents àrees del Consell Insular de Menorca. Aquest inclourà diferents subseccions que permetran fer seguiment de l’activitat política i acció de govern de cada conseller i dels diferents partits polítics. També es publicaran els currículums i les declaracions de béns i activitats de cadascun d’ells. Es faran públiques les agendes dels consellers. A més s’han obert dos perfils institucionals a les xarxes socials: Facebook i Twitter.
El reglament de participació ciutadana del CIM fa anys que tenia prevista la creació d’una Comissió de Greuges i serà ara, amb el nou govern, quan es posarà en marxa, es tracta d’exercir una labor de control i fiscalització del funcionament de l’Administració. No hem de considerar aquesta comissió com una simple receptora de queixes i suggeriments, de la seva tasca hem d’aconseguir treure indicadors per a la millora de la qualitat del servei i fins i tot per a introduir els canvis que es considerin necessaris.
Per altra banda, també es posarà en marxa el Registre d’entitats, la creació del qual també estava prevista al Reglament de Participació Ciutadana del CIM però que no s’havia posat mai en marxa. En els pròxims mesos les entitats de Menorca, moltes de les quals estan inscrites al Registre del Govern balear, seran convidades a inscriure’s. La incorporació de les entitats menorquines al Registre d’Entitats permetrà anar avançant en la constitució del Consell d’Illa, òrgan consultiu i de debat que permetrà la interlocució amb el teixit social i ciutadà. Aquest ens es crearà seguint exemples municipals ja existents, com és el cas del Consell de Ciutat de l’Ajuntament de Ciutadella.
Amb la idea que, de forma individual, la gent pugui opinar sobre les diferents iniciatives que el CIM posi en marxa, està prevista la incorporació a la pàgina web de plataformes de debat i de propostes ciutadanes que permetin una acció de govern oberta a la ciutadania.
També s’incorporaran processos de participació ciutadana en l’elaboració de nous textos normatius com ara el de revisió del Pla Territorial Insular. Aquest requisit s’inclourà a les bases del concurs per a la licitació dels equips redactors. També el Pla Estratègic de Reserva de Biosfera vindrà precedit de processos de participació ciutadana.
El Consell Insular de Menorca impulsarà a més iniciatives dirigides a què el Parlament de les Illes Balears redacti i aprovi la Llei Balear de Consultes, de tal forma que comptem amb un instrument normatiu que permeti la realització de consultes ciutadanes.
Sabem també que una de les premisses per a aconseguir la participació ciutadana és la implementació de sistemes de transparència, només així la ciutadania podrà fer seguiment de les decisions públiques, col·laborar en la millora de la gestió i també ajudar a combatre la corrupció.
Respecte als 80 indicadors de transparència internacional, el nou govern intentarà millorar les actuals valoracions dels indicadors dels quals ja consta feina començada i alhora iniciarà les tasques necessàries per a incorporar tots aquells indicadors que l’anterior govern no va promoure, com ara i per posar un exemple el Codi Ètic o el Codi del Bon Govern.
- Hem traslladat al Govern de les Illes Balears, durant les visites de la Presidenta i dels diferents consellers, la voluntat del Consell Insular de Menorca de treballar conjuntament amb el Govern de les Illes Balears per aconseguir una tarifa plana i universal entre illes, tal com recollia el document signat entre polítics de diferents partits i la plataforma del transport aeri.
L’equip de govern també ha reclamat una millora del finançament del Consell Insular i la transferència de les competències contemplades a l’Estatut.
ALTRES ACTUACIONS
- Oposició.
S’ha ofert al PP assistir a cada Consell Executiu, una mesura que evidencia la voluntat de governar no des de l’enfrontament sinó des de la confrontació, la cooperació i el respecte.
S’ha inclòs a un representant de l’oposició, vocal que es va eliminar fa quatre anys, a la Comissió Tècnica Assessora en Matèria de patrimoni.
Des del departament de Presidència i Comunicació s’ha iniciat la feina de millora de la pàgina web del CIM donant, d’entrada, un espai a l’oposició perquè puguin publicar notes de premsa i les iniciatives que duu a Ple.
- Inversions Estatutàries.
L’equip de govern s’ha trobat amb les inversions estatutàries paralitzades: S’Enclusa sense opció de pròrroga i el Centre BIT amb el termini d’execució a punt de finalitzar. En els dos casos, hem treballat amb el Govern de les Illes Balears per reconduir la situació, fent un front comú davant Madrid.
- Coves de Cala Blanca.
També es va trobar que la inversió de Madrid per les Coves de Cala Blanca s’havia perdut per la qual cosa ara es treballa en la gestió que el Govern de les Illes Baleras mantengui la seva aportació.
D’altra banda, treballam amb l’Ajuntament de Ciutadella per poder agilitzar la modificació del PGOU.
- Camins. Camí de Cavalls.
S’està treballant per arribar a confeccionar un inventari de camins públics, per garantir, entre altres coses, la reobertura d’aquells que tenen aquest caràcter i que actualment tenen l’accés tancat. Aquesta feina es coordina amb la recollida de dades que es fa des dels ajuntaments, per la qual cosa ja se’ls va convocar a una primera reunió, dia 1 de setembre, en la qual s’acordà, a més, demanar suport jurídic extern per començar a resoldre els punts més problemàtics.
Pel que fa al Camí de Cavalls, s’ha reactivat la tramitació del Pla Especial, aturada des de fa un any.
- Formació i Ocupació.
Des de la posició de lideratge d’un Consell que és Ajuntament d’Ajuntaments i màxima institució de l’illa, s’ha coordinat l’arribada de mesures de xoc en matèria de formació i contractació a Menorca que s’han posat en marxa des del SOIB, treballant braç a braç amb el Govern de les Illes Balears i ajuntaments de l’illa.
- Promoció Turística.
La consellera Maria Sellarès ha iniciat els contactes amb el Govern de les Illes Balears per tal que durant el 2017 el traspàs de les competències en promoció turística sigui una realitat.
A més, s’han reiniciat les visites al Llatzeret i s’ha creat un grup de feina per veure quins usos es donen a aquest espai tan excepcional del port de Maó.
D’altra banda, el touroperador Thomas Cook França aposta per Menorca i oferta 8.000 places per a la temporada 2016.
Finalment, Menorca ha estat reelegida com a destinació del programa “Europe Senior Tourism”, una notícia que la consellera Maria Sellarès valora molt positivament doncs consolida una via d’arribada de visitants més enllà de la temporada alta.
