Les set coses que he après de la Cati

Tenir la Cati a la meva vida és una sort. I parlo en present perquè ella ja no hi és però el que em va ensenyar ho recordo i aplico cada dia. A la Cati ja no la tinc al costat però la tinc a dins. Darrerament hi penso molt per diferents motius: estic llegint un llibre que em va recomanar ella (Ashford Park) i aviat farà un any que es va morir. He pensat en les coses que em va ensenyar i he decidit que les volia compartir.

1. Que la distància física no és important
És molt fort. A vegades dines amb algú cada dia de la teva vida però el tens a anys llum de connexió. I en canvi a la Cati que la tenia a un mar de distància, la sentia cada dia al meu costat. No importa la distància, el que és greu és distanciar-se. És fantàstic quan et retrobes amb algú a qui tens molt lluny en quilòmetres però que hi pots parlar com si l’haguessis vist ahir.
2. Que Favaritx és més que un lloc
Hi ha un far de Menorca que em té el cor robat. Es diu Favaritx. Ella m’hi va portar per primera vegada i crec que és el meu lloc favorit del món. És com d’un altre planeta i el lloc et fa oblidar qualsevol angoixa. No sé si és el vent o com pica l’aigua, però de veritat que et transporta. Hi heu d’anar. Doncs Favaritx em recorda a ella perquè la Cati era com un far. De la més absoluta foscor en va saber treure llum. Quan ella estava malalta i jo li explicava els meus absurds maldecaps de la feina, m’escoltava amb una intensitat que em reconfortava a l’instant. Encara ara quan veig que alguna cosa m’enfosqueix el dia, penso en ella i veig les ràfagues de llum.
3. Que he d’oblidar allò urgent per centrar-me en l’important
I l’important són els meus i la salut. Res més. Cada dia tenim mil fronts oberts, fem llistes de coses que no acabarem, ens desgastem per bestieses que vistes de lluny ara ens semblem molt petites. Hem de mirar les coses amb distància perquè quan mires de prop un problema, es veu enorme. Si t’allunyes es fa petit, petit, petit. La Cati estava centrada. Sabia a qui volia dedicar el seu temps i com aprofitar-lo al màxim. Recordo molt el darrer sopar que vam fer les amigues d’història de l’art totes juntes: la mirada de la Cati ho estava memoritzant tot, es notava que gaudia i que per ella aquell moment era el més important del món.
4. Que no hi ha pena que un bon llibre no pugui consolar
Amb la Cati compartiem moltes coses: ens agradava la platja, portar les ungles pintades, els gintònics, el menjar japonès. Però l’afició que més ens va unir va ser la lectura. Totes dues vam compartir moltes estones parlant de llibres que ens havien agradat. La Cati va llegir fins al final. Recordo que li va agradar molt Wonder i El cas Harry Quebert. Va deixar a mitges l’Aniversari Secret de la Kate Morton. A mi em va recomanar Ashford Park i estic enganxadíssima.
5. Que és fantàstic estar en línia
Gràcies als whatsapp vam estar connectades moltes nits. En tinc un record fantàstic de les nostres nits en línia. Teniu raó els que renegueu del whatsapp, dels grups i de tots els missatges que rebem i que no aporten res. Però les nits de ticks verds amb la Cati ens van omplir de vida a totes dues. Per cert, no he esborrat les converses però reconec que encara no les he pogut rellegir.
6. Que saber que una amiga t’estima és la sensació més bonica del món
Una bona amiga és la millor teràpia per l’autoestima. I la Cati sempre em feia sentir bé. I mira que totes dues hem parlat hores i hores dels quilos de més, de règims, de batuts. Això també ho compartíem, una autoestima que a la mínima ens trontolla. Però al seu costat em sentia bona persona, bona amiga i molt estimada. I sentir-se estimat és la sensació més bonica del món, la millor teràpia. Cuideu molt els amics que us fan sentir així.
7. Que cal omplir els dies de vida i no la vida de dies
La vida de la Cati no ha tingut gaires dies. Bé, n’ha tingut menys dels que li tocaven. Però els va saber omplir de vida. Amb el seu riure que s’encomanava, l’amor per la seva família, les escapades a la platja de Binisafua i els “jaleos” regats amb “pomada”. Va omplir els dies de vida. I ens va omplir la vida a nosaltres.
M’hagués agradat posar un punt vuit del tipus “he après a fer Caldereta de llagosta de Menorca”, però això no ho vaig arribar a aprendre perquè sóc un desastre. Però ho tenim pendent. Perquè de la Cati, encara que ja no hi és, no puc deixar d’aprendre. Va ser valenta, lluitadora, mare, confident, presumida, lectora, amiga. Aviat farà un any que no et tenim aquí. Però la teva llum, que no s’apagarà mai, encara ens ajuda a orientar-nos. Com el far de Favaritx.