L’ajuntament d’Alaior, governat pel Partit Popular amb majoria absoluta, ha organitzat una consulta popular per decidir si els carrers de la Sala i es Vergeret han de ser peatonals o no. Deu ser la primera cosa sobre la qual ens demanen el parer als alaiorencs, perquè no tenen gaire costum de fer-ho. De fet, els que habitem per la zona centre ens vàrem trobar de sobte amb aquests carrers oberts al trànsit quan la Sra. Sugrañes va guanyar les eleccions fa quatre anys, després que aquests carrers fossin únicament peatonals. Aquella vegada no va demanar l’opinió a ningú, ni ho havia anunciat al seu programa electoral. Ara l’equip de govern tampoc ha demanat als veïns de la zona la seva opinió, la demana a tot el municipi. Però a tot? A tots els habitants del municipi?.
Sorprenentment, amb un atac de democratització de les decisions polítiques inusitat i inesperat, l’equip de PP organitza una consulta popular que anuncia en uns quants cartells pels carrers del poble que donen tres opcions als votants (resumint: obert, tancat o semiobert). El cartell anunciador diu ben clarament: “Tots els ciutadans d’Alaior ja poden votar si volen fer per a vianants els cèntrics carrers..”. Davant aquest anunci i el meu interès per tornar a peatonalitzar aquests carrers me vaig dirigir al meu ajuntament el dijous 26 de novembre per votar.
Vaig ser educadament atès per una treballadora de l’Ajuntament que després de consultar el meu DNI el va cercar a una base de dades en paper que estava a sobre de l’urna, que per cert estava solament custodiada per ella (això no ho havia vist mai a cap procés electoral on, almenys, sempre hi ha d’haver dues persones vigilant-la). Per sorpresa de la treballadora i meva, a la llista no hi havia el meu DNI ni les meves inicials. Després de preguntar als treballadors de l’oficina del costat me va dir que si no era al cens no podia votar, perquè solament podien votar les persones que viuen dins el poble. Jo vaig dir-li que jo visc al municipi i que no estava d’acord. Davant la meva reclamació ella va trucar a algú de més amunt i, després d’explicar el meu cas, li van dir que jo no podia votar.
El cas és que he viscut gairebé tota la meva vida a Alaior (fins i tot vaig néixer a sa Plaça, que no pot ser més enmig), pag religiosament els imposts de l’Ajuntament i particip activament de la vida social, política i cultural del meu poble. A diari som per Alaior i m’agrada dir que som d’Alaior, però l’equip de govern de l’Ajuntament ha decidit que perquè visc a 2 kilòmetres del poble no som d’Alaior. No puc decidir el que es fa dins el nucli urbà perquè no hi dorm, però els que viuen a la zona escolar o a prop del camp de futbol, per exemple, sí que poden. Una situació molt justa i democràtica.
Els meus fills, de 9 i 6 anys, van a l’escola de música dues vegades a la setmana cadascun, tota la família és usuària de la biblioteca setmanalment, però no podem votar perquè els cotxes no passin per uns carrers que gairebé no tenen voreres i són perillosos.
No sé què entenen els regidors del PP per democràcia. M’agradaria saber qui ha estat l’il·luminat o il·luminada que ha decidit qui pot i qui no pot votar i quins criteris democràtics han tingut. Per una vegada que se’ls ocorreix demanar alguna cosa no ho saben fer mitjanament bé.
Per mi aquesta consulta no és vàlida. No es pot decidir de forma autoritària qui és del poble i qui no ho és. Qui vota i qui no. Les persones que vivim a Alaior, les que estem al cens municipal, hem de poder decidir sobre les coses que es fan al nostre municipi, tot i que pugui resultar-li incòmode i democràtic a algunes persones. He esperat alguns dies per veure si l’equip de govern, que segurament sap del seu error, decidia fer alguna cosa digne com ara aturar aquesta consulta, però no ho ha fet. És per això que denuncio públicament aquest fet, i també per reivindicar els principis democràtics que han de tenir els nostres representants i les institucions que governen.
