Una àmplia reflexió sobre el canvi d’hora

A aquestes hores ja deuen quedar poques persones que no s’hagin assabentat que el Parlament Balear va aprovar dimarts passat per unanimitat una moció per tal de demanar al govern de l’estat a que dia 30 d’octubre no es canviés l’hora del nostre arxipèlag i, per tant, es mantingués durant tot l’any l’horari d’estiu. Una situació semblant es produiria dies després al Parlament Valencià. A Balears, la mesura va ser presentada per Més, a petició del col·lectiu “Illes amb Claror”, un col·lectiu que a la seva pàgina web (www.illesambclaror.com) dóna tota una sèrie de raons per les quals el canvi d’hora a finals del mes d’octubre és perjudicial per a les nostres illes, raons tant econòmiques com de salut, tot passant per medioambientals i d’estalvi energètic, familiar, etc., sense comptar els beneficis turístics i la desestacionalització. També n’hi ha d’índole territorial (entre la posta de sol a Balears i a Galícia hi ha gairebé un a hora de diferència), i últimament algunes persones del món del periodisme i de la política hi han afegit les històrico-polítiques (tot això es deu a una herència del franquisme). Per intentar posar una mica de llum aquest tema, intentaré anar per parts i, per fer-ho, començaré pel principi:

1. La història de la nostra hora particular.

Espanya, sense comptar les Illes Canàries, es troba, aproximadament, a una longitud d’entre els 4 graus de Menorca est i els 9 graus oest de Finisterre. Per tant, li correspon el fus horari del meridià de Greenwich (veure imatge 1), que passa per Castelló, perquè ens fem a la idea. A aquest fus se li diu GMT, i es va començar a fer servir a partir de 1901 (abans, no hi havia cap regulació al respecte). Però el 1940, per raons que no vénen al cas i que tothom més o menys imagina, el govern franquista va decidir que Espanya adquirís l’hora d’Alemanya, que està situada un fus horari més a l’est. D’aquesta manera, l’hora d’Espanya passava a ser la GMT+1. Era una època en què Espanya era un país majoritàriament rural, on gran part de la seva població no tenia rellotge ni llum artificial, i on es guiaven per la llum del sol. Per tant, què van començar a fer? Doncs, senzillament, si abans dinaven a la una, van començar a dinar a les dues, i, si abans anaven a dormir a les deu, van començar a anar a dormir a les onze. D’aquí ve majoritàriament que siguem pràcticament l’únic país del nostre entorn que té uns horaris d’àpats com els que tenim.

Però la cosa va anar encara més enllà quan, el 1981, ja en democràcia, el govern de Calvo Sotelo va aprovar quelcom que ja es venia aplicant a molts altres països (entre ells la majoria d’europeus i Estats Units): es tractava d’endarrerir una hora els rellotges el mes de març i avançar-los el mes de setembre (el 1996 va passar a ser octubre). Així, Espanya es situava definitivament al model actual, és a dir GMT+1 a l’hivern i GMT+2 a l’estiu. En altres paraules, anem una hora endarrerits respecte el sol a l’hivern i dues a l’estiu, la qual cosa va fer que els horaris que comentava al paràgraf anterior es desfassessin encara més: es va passar a dinar a les tres, a sopar a les deu, a dormir a les dotze…

Això va crear un desfassament al nostre país que continuam patint avui en dia, ja que, com es pot apreciar (veure imatge 2), no compartim horari amb el Regne Unit, com correspondria, sinó amb altres països com Alemanya, Itàlia, Eslovàquia, Polònia, Hongria… que es troben molt més a l’est que nosaltres. França, com es pot apreciar, té el mateix problema que nosaltres. Un dels problemes en els arguments d’Illes amb Claror i Més és que per fonamentar el seu discurs se centren únicament en Espanya: Menorca té el mateix horari que Galícia i això és un desastre. El que no diuen és que Menorca també té el mateix horari que Roma, Varsòvia o Budapest. De fet, Portugal sí que té l’horari GMT/GMT+1, és a dir, el de Canàries, i hi ha molts col·lectius gallecs vinculats a la defensa del medi ambient i de la racionalització horària que defensen aquest mateix horari per a Galícia. En altres paraules, si Balears i Galícia comparteixen horaris es tracta més per un problema de Galícia que no pas de Balears.

2. La proposta de Més i Illes amb Claror i els seus arguments

I què passaria si la mesura aprovada (per unanimitat) al nostre Parlament (i al de València) es portés a terme? Doncs que passaríem a estar sempre a l’hora GMT+2 o, en altres paraules, que seguiríem compartint horari amb països com els que he citat abans (Polònia, Hongria, Croàcia…) a l’estiu, però a l’hivern tindríem una hora més que aquests països (quan en realitat hauríem de tenir una menys), i passaríem a compartir horari amb països com… Grècia, Finlàndia, Ucraïna o Turquia (!!). En altres paraules, allò que va fer Franco el 1940 no només va rebre el vistiplau del Parlament, sinó que es va demanar que s’accentués encara més. És això el que cal fer? Jo crec que no ho és…

Els dies previs a la votació de dimarts, vaig intentar contactar amb els parlamentaris i parlamentàries que conec, així com amb “Illes amb Claror”, tot expressant-los els meus arguments en contra: els explicava el que he exposat aquí, i també que el nostre desfassament horari ens havia fet adquirir uns hàbits i costums irracionals i no gaire saludables: a altres països, tant escoles com oficines solen fer aturades d’entre tres quarts d’hora i una hora al migdia (al migdia de veritat, és a dir, les 12 o les 13 hores) per dinar, mentre que a Espanya o bé fem horaris de feina intensius (fins les 14 o les 15 hores) i dinem després, o bé fem una llarga aturada entre les 13 i les 17 hores, per exemple, per tornar a treballar tres o quatre hores més a la tarda. Fins els anys setanta del segle passat, no passava res, perquè el més normal era que només l’home treballés, però l’any 2016, on els dos cònjugues treballen, això fa que tinguem greus problemes pel que fa a la conciliació de la vida laboral i familiar.

A això hi afegia altres problemes d’índole mediambiental, com per exemple el desfassament que patirien els oficis en els quals l’horari els ve marcat pel sol, com per exemple la pagesia: amb la mesura proposada, a l’hivern s’haurien de llevar més tard, perquè fins ben bé les nou seria fosc i els animals dormirien. També s’haurien de tenir en compte les conseqüències de que durant l’hivern el sol surti una hora més tard, com per exemple que els fillets i filletes que vagin a l’escola a peu ho facin de nit a l’hivern, quan encara quedi ben bé una hora perquè surti el sol.

Cal dir que he rebut ben poques respostes a la meva sol·licitud: o no em van contestar, o em van dir que potser tingués raó però que havien de seguir la disciplina de vot, o que ja en parlaríem… Només dues persones, un alt càrrec del CIM i un altre de l’Ajuntament de Maó, em van dir que tenia tota la raó, que en algun cas havien trasmès el meu missatge (o com a mínim la mateixa opinió) a altres parlamentaris, però que no hi havia gaire a fer, com així es va demostrar a la votació parlamentària.

3. I després de l’aprovació de la moció (i la negativa de Madrid), què?

Durant els darrers dies, he estat consultant les xarxes socials i a la premsa digital, on el sentir majoritari (però ja no unànim) era de celebració i acord amb la mesura proposada: si a Madrid diguessin que sí, a l’hivern ja no es farà de nit a les cinc i mitja, què bé!!! A més, com que Madrid va dir que no (com era d’esperar), de seguida es va organitzar un “submobviment” de caire més polític (a Madrid no ens entenen, a Madrid no ens fan cas, i coses molt pitjors), que va trobar ressò fora de la nostra comunitat autònoma, i fins i tot a l’estranger, es va engegar per part d’Illes amb Claror una campanya a change.org, etc. En cap cas, ningú deia les paraules GMT+2 ni que a Balears tenim el mateix horari que a Galícia, però també que a Varsòvia. Els nostres parlamentaris eren uns herois, i Madrid… bé, Madrid era Madrid.

He intentat fer arribar aquest missatge a través de la premsa digital i de les xarxes socials (molt al meu pesar, per cert), tot explicant el que he explicat fins ara i ja, de pas, preguntant si havien consultat experts en la matèria (ambientalistes, geògrafs, experts en energia…) que avalessin la postura. Pel que sé, la pràctica totalitat d’experts són favorables a apropar-nos al màxim a l’horari GMT o, si més no, de no canviar l’hora però mantenint la d’hivern (recordem que és la GMT+1). Doncs bé, tampoc no he rebut contestació, encara.

Pel que fa a Illes amb Claror, que sí van contestar a algun dels meus comentaris a la seva pàgina de Facebook, tampoc van aportar cap altre argument científic que estalonés la seva petició, més enllà de que, si es fa de nit més tard, tindrem més sol a les hores d’esbarjo, que és quan més som al carrer. Fa poc, vaig entrar a la seva pàgina web, i vaig mirar algun del material que comparteixen: enllaços, vídeos, etc. Una de les pàgines web més interessants que tenen com a font de consulta és la d’una plataforma catalana que es diu “Iniciativa per la reforma horària” (reformahoraria.cat). Doncs bé, em vaig ficar a la pàgina web en qüestió i resulta que aquesta plataforma és ferm defensora de que Catalunya torni a l’hora GMT i de “recuperar les dues hores de desfassament horari respecte la resta del món” (veure imatge 3), és a dir, just el contrari que el que la proposta que Illes amb Claror va portar al Parlament (recordem: mantenir tot l’any la GMT+2 a Balears) i que, repeteixo, es va aprovar per la unanimitat dels nostres representants. Una altra de les seves fonts d’inspiració és l’enllaç a un vídeo de youtube que es diu “Cambio de la hora oficial en España”. Vaig entrar-hi i el vídeo en qüestió tornava a criticar el grau de desfassament de l’hora espanyola, i que Espanya hauria d’estar a l’horari GMT .

Així, pràcticament tot l’argumentari i les fonts d’Illes amb Claror són en el sentit que es faci exactament el contrari del que aquest col·lectiu, i per derivació els grups parlamentaris de Més (que va ser qui va portar la proposta al Parlament) i la resta de forces polítiques, va fer que s’aprovessin el passat dimarts. Honestament, crec que tota plataforma i, sobretot, tota força política hauria de saber sota quins arguments es fonamenta una proposta abans de realitzar-la, i moltíssim més, si cap, abans de portar-la a un parlament autonòmic i comprometre a tota una comunitat autònoma.

En resum, Illes amb Claror i totes les nostres forces polítiques saben quina és la malaltia que patim (tenim uns horaris esbojarrats, poc racionals, poc conciliadors, poc saludables, etc.), encerten en part del seu diagnòstic (és perquè anem desfassats respecte l’hora que ens pertoca), però s’equivoquen completament en la medicació, perquè per a ells el tractament consisteix a allunyar-nos encara més del nostre fus horari i fer que tinguem la mateixa hora que a països com Finlàndia, Estònia o, més propers a les nostres latituds, Grècia o Turquia, amb la qual cosa, si el tractament s’apliquès podria ser probable que el pacient (és a dir, nosaltres) empitjorés. És com duplicar la dosi de sucre a la dieta d’un diabètic.

Pel que fa als membres dels diferents grups parlamentaris de les Illes, i periodistes que recolzen la proposta de forma més o menys oberta, els veig massa obsessionats en comparar-nos amb la resta d’Espanya (i no d’Europa o del món) com per parar-se a pensar si la proposta és realment adequada des del punt de vista geogràfic i ambiental o, senzillament, beneficiosa per a la ciutadania. La llàstima és que no hagin parlat amb experts en la matèria (que n’hi ha, a les seves files, i molts). En tot cas, em va semblar una mica precipitat el fet de portar una proposta per a què fos votada i aprovada dia 25 d’octubre si es volia enviar a Madrid perquè comencés a tenir efectes dia 30. Si la intenció era, com s’ha dit, obrir el debat… home!, com a experiment està bé, però com a ciutadà demanaria que el proper cop miressin d’obrir el debat abans d’aprovar la moció, i no després.

El que reconec és que tant “Illes amb Claror” com la proposta presentada, aprovada per unanimitat i enviada a Madrid tenen un ample recolzament popular, tant aquí com al País Valencià: és molt avorrit això de que el desembre es faci de nit a les 17:30, seria molt millor si es fes de nit més tard. És ben legítim, doncs, que es canviï l’hora, i més si la majoria de la gent ho vol. Però s’ha d’anar amb compte amb la voluntat popular, perquè a vegades la gent no està prou ben informada, ni té perquè estar-hi, i per això cal fer una tasca pedagògica per explicar les coses. Als dies no se’ls hi poden afegir hores de sol: si es modifiquen els rellotges de manera que es faci fosc més tard, al dia següent també es farà de dia més tard. Això farà que els nens que vagin caminant a l’escola ho facin de nit, i que les escoles i les oficines hagin de tenir els llums encesos més hores durant el matí. A més, com ja he indicat, crec que és un error obsessionar-nos amb la resta de l’estat, i el que no es pot fer és que en el mateix moment a Istambul siguin les tres, a Roma les dues, a Palma de Mallorca de nou les tres i a Madrid de nou les dues (que és, per qui no ho sàpiga, exactament el que es va aprovar).

4. Una possible alternativa

Què contestar a la majoria de la població per a la qual suposa una molèstia que al desembre i al gener es faci fosc tan aviat? Doncs se’ls hauria d’intentar explicar que partim de la base que el capvespre comença quan acabem de dinar, i que si dinem a les tres i acabem a les quatre és lògic que quedin poques hores de llum per davant. Se’ls hauria d’explicar que els esforços dels nostres polítics i polítiques haurien d’anar capa a una racionalització dels horaris, de manera que poguéssim dinar abans per tal de gaudir posteriorment de més hores de llum. Que a les escoles i oficines hauria d’haver cantines perquè així tothom arribés a casa ja dinat. Que les botigues haurien de tancar durant menys estona al migdia (les que encara tanquen), i obrir i tancar més aviat al capvespre, perquè els i les depenents poguessin conciliar millor les vides laboral i familiar. Tot això ho diuen la majoria d’entitats defensores del medi ambient i de les energies renovables, com Iniciativa per a la Refora Horària i molts altres, erròniament interpretats per Illes amb Claror i totes les forces politiques representades al Parlament.

Passar-nos de forma perenne a l’horari GMT+2, és a dir, adaptar l’hora als nostres hàbits adquirits, és una mesura antropocentrista i antinatural, que a més portaria a que per inèrcia mantinguéssim els nostres horaris irracionals heretats del franquisme. No només es donaria el vistiplau al canvi que va fer Franco el 1940, sinó que s’accentuaria aquest error, ja que ens equipararia ja no a Alemanya, sinó a països que encara estan més a l’est. Més lògic seria no canviar l’hora, però mantenint l’horari d’hivern GMT+1 (i així i tot aniríem entre tres quarts d’hora i una hora desfassats). Per tant, i un cop consumat el fracàs amb el “no” del govern central, estaria bé que el debat es reobrís, però fent-ne un debat de debò, comptant amb la participació d’experts i des d’una perspectiva més àmplia que no ens compari només amb la resta d’Espanya, sinó amb tots els països que ens envolten. A no ser, clar, que l’únic que s’estigui buscant és un element diferenciador, sigui el que sigui, de les Illes Balears vers la resta de l’estat, i es vulgui convertir la negativa del govern central en una font d’animadversió (una més) de l’opinió pública balear cap a Madrid…